Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
En pocs dies dues notícies ens han mostrat les dues cares d'una moneda: d'una banda la de la conservació i la defensa de la biodiversitat i de l'altra, la de l'extermini d'animals que alguns consideren "plagues" que cal "controlar".
El Museu Nacional de Ciències Naturals, juntament amb la Fundació Biodiversitat, inauguren demà 1 de juliol una exposició que festeja l'Any Internacional de la Diversitat Biològica i que duu per nom "Viure en Biodiversitat Total amb Lleons, Tigres o Llops."
L'exposició fa èmfasi en la necessitat de retrobar un equilibri en la coexistència entre humans, grans carnívors i biodiversitat, mitjançant l'anàlisi de tres societats tradicionals que han aconseguit, fins avui dia, mantenir el just punt mig entre la conservació de l'ecosistema al que pertanyen i la seva manera de viure.
Un recorregut pel Parc Nacional del Níger (Àfrica), la Reserva de Tigres de Sariska (Índia) i el Parc Natural de Montesinho (Portugal) mostra aquesta convivència entre humans-lleons, humans-tigres i humans-llops a través de les societats dels caçadors d'arc i fletxa gourmantxé, dels pastors gurjar i dels pobles de la comarca de Montesinho.
L'exposició etnobiològica vol mostrar les relacions d'aquestes tres societats tradicionals i apropar els visitants a un món diferent on la convivència no només és possible, sinó que és una manera de viure en harmonia tots els éssers vius d'un ecosistema, on tots i cada un d'ells tenen un paper clau en la xarxa de la vida.
L'exposició, amb seu a Madrid, es podrà visitar fins el 31 de gener del 2011 i vol fer arribar al públic el missatge del que vol dir viure en "biodiversitat total."
I com passa sempre, aquesta exposició tindrà una gran acceptació dins el món de l'ensenyament i de ben segur que seran milers els alumnes d'arreu de l'estat que la visitaran, amb els seus professors, i que en gaudiran de les imatges i n'aprendran grans lliçons sobre la conservació de les espècies i la possibilitat real de conviure-hi.
Paral·lelament, també ha estat notícia que la Junta de Castilla y León no atura la seva guerra bruta contra la biodiversitat, tot imitant els "millors" moments d'un passat encara recent on un ens anomenat Junta de Extinción de Alimañas va ser l'encarregat de promoure l'extermini de milers d'animals com óssos, guineus, llops, àligues, voltors, i altres bestioles que podien fer "la competència" als humans, als que pagaven per la seva caça.
I és que, tot i que al llarg de l'hivern la Junta va permetre la caça de 15 llops en les comarques lleoneses de Mampodre i Riaño, el passat mes de maig, agents forestals de la Junta van acabar amb la vida d'una lloba gestant a la província de Zamora, ocasionant un nombre de 10 baixes en l'espècie: la mare i els 9 fetus no nascuts.
El llop, a més, viu dins aquesta regió una persecució ancestral per part d'algunes societats rurals, que el consideren el botxí de totes les baixes que poden patir, presumptament, els seus ramats, i al que s'extermina mitjançant armes de foc -furtives o legals- i verins.
Intento imaginar alumnes d'escoles lleoneses o de Zamora als qui els seus professors portin un dia a visitar l'exposició sobre la biodiversitat i la convivència amb els grans carnívors, de tornada als seus pobles on sentiran parlar i potser veuran els cossos ensangonats dels 20 animals abatuts "legalment" cada temporada i els seus orgullosos botxins fotografiant-se al costat dels carnívors amb qui, a no massa quilòmetres d'allà, els habitants dels pobles del Parc Natural del Montesinho hi conviuen en pau i harmonia.
Alumnes que han vist i els han explicat, en un Museu de Ciències Naturals, com és possible i necessari d'aprendre a conviure tots plegats, perquè la xarxa de la vida és molt complexa, perquè no hi ha ni bons ni dolents, i perquè totes les peces del trencaclosques són necessàries, en benefici de la biodiversitat, en benefici de la vida, en pro de la pervivència, fins i tot, de la nostra espècie.
En pocs dies dues notícies ens han mostrat les dues cares d'una moneda: d'una banda la de la conservació i la defensa de la biodiversitat i de l'altra, la de l'extermini d'animals que alguns consideren "plagues" que cal "controlar". 
via RSS
