.
 Lynn Rogers i Sue Mansfield són els biòlegs creadors del North American Bear Centre, a la localitat d'Ely, Minnesota.
Els seus continuats estudis sobre l'ecologia i l'etologia de l'ós bru americà han aportat dades per al millor coneixement de l'espècie i han apropat els óssos a tots els qui els veien com animals perillosos que calia eliminar. En aquesta tasca pedagògica, els dos biòlegs van començar a fer el seguiment d'una óssa a qui van batejar com a June i que va tenir una descendència de tres cadells, Lily, Cal i Bud. Quan el grup familiar es va disgregar, tots van romandre dins la zona boscosa on van néixer, compartint hàbitat i trobant-se de tant en tant en els seus viatges a la recerca d'aliments. Els biòlegs van establir una relació de certa confiança, sense interferir massa en el comportament salvatge de Lily, amb aquesta óssa i la van fer objecte d'un seguiment científic adreçat a comprendre millor el món dels óssos negres. El passat hivern, quan Lily va encauar-se, havien pogut col·locar una web cam a la boca del seu refugi i des de casa nostra vam poder, tots els qui vam voler, seguir la hibernació de Lily, de qui sospitaven estava prenyada. Efectivament així era i el 22 de gener, Lily va dur al món un cadell, una petita boleta gairebé sense pèl, a la que va alletar dins el refugi i protecció del seu cau. Un únic cadell del que es va saber poques setmanes després que era una femella i a la que es va posar el nom de Hope. Les imatges ens han permès fer el seguiment de tot el procés que es desenvolupa en un hàbitat inaccessible per a tothom, com és un cau d'ós. I als biòlegs els ha permès d'obtenir dades valuoses per als seus estudis sobre temperatura corporal, respiració, necessitat d'aliment i altres dades dels plantígrads encauats. Vam saber que un temps excepcionalment càlid va començar a desfer la neu i el glaç i que Lily va començar a fer sortides a menjar neu i a explorar els voltants del cau. Les ósses no mengen mentre hivernen i, quan surten del cau, ho fan amb molt menys pes del que tenien a la tardor. A poc a poc, la petita Hope va anar creixent, com li pertoca a un cadell. I va passar febrer, març, abril, maig... Hope va aprendre a conèixer el seu món, els arbres als que va començar a pujar per refugiar-s'hi si calia protegir-se d'algun perill, algunes de les plantes que la primavera començava a oferir-los... Hope començava a aprendre a viure com un ós quan de sobte, el 22 de maig, Lily va desaparèixer i la va abandonar en un pi vermell on el petit cadell dormia... Les ósses són les mares més protectores del món. Els seus petits les necessiten ben bé un parell d'anys, o més segons l'espècie, i elles són les encarregades de vetllar per la seva seguretat, el seu aliment i el seu aprenentatge. Lily va desaparèixer i l'equip que seguia la família va témer per la vida de Hope. La recerca de la mare óssa va començar i el control a distància d'un cadell abandonat va engegar un seguit d'estratègies per intentar aconseguir la seva supervivència en cas que Lily no tornés més a fer-se càrrec de Hope. Què havia passat? Per quins estranys motius Lily havia decidit abandonar la seva petita? Explicarem l'estat de la història en el pròxim escrit... Hope és viva, de moment, però ha hagut d'aprendre a sobreviure sense l'escalf de la seva mare, sense la seva llet, sense la seva companyia... Hope és un cadell de 5 mesos que, sorprenentment, lluita per la seva vida -amb l'ajut dels biòlegs-, sense haver perdut la seva llibertat.
|
via RSS
