Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
El compte enrere dels óssos polars de la Badia de Hudson
Si el passat mes de maig el Dr.Peter Molnar feia públics els seus estudis sobre la incidència del canvi climàtic en els óssos blancs de l'oest de la Badia de Hudson (Canadà), una de les poblacions d'aquesta espècie més accessibles alguns mesos cada any, ara ha estat el Dr.Andrew Derocher, també de la Universitat d'Alberta, qui ha insistit en la incidència que l'escalfament global tindrà en el futur dels óssos polars.
Amb dades com les variacions en el pes de les femelles, els canvis en la massa corporal de tots els óssos, el temps que els óssos esperen, anualment, que es geli la badia per tornar a caçar foques i la disminució del gel marí en el seu hàbitat, Derocher acaba de fer una predicció molt pessimista: la desaparició d'aquesta població d'óssos polars és molt a prop. Qüestió de dues o tres dècades. Al símbol de les conseqüències de l'escalfament global del planeta se li acaba el temps de permanència en un dels seus territoris seculars.
Les causes constatables són aquestes:
. La població s'ha reduït de 300 exemplars en els darrers 30 anys. Dels 1 200 óssos dels anys 80 als 900 actuals.
. La massa corporal dels animals ha davallat progressivament i les femelles han perdut un 10% de llargària, per adaptar-se a les noves condicions de subsistència.
. La manca d'aliment ha fet també reduir el pes corporal dels óssos en més de 40 quilos per dècada.
. Les femelles han perdut capacitat gestant per la dificultat d'accés al seu aliment principal, les foques, que no els permet d'acumular reserves de greix per tirar endavant una gestació.
Derocher, juntament amb Peter Molnar, han creat patrons biològics dels óssos i els han posat en un context matemàtic, cosa que els ha permès elaborar hipòtesis sobre els processos i canvis en el gel marí i els seus efectes sobre la població d'óssos de la Badia de Hudson.
Els canvis en la dinàmica de formació del gel i posterior desglaç han augmentat el temps de permanència dels animals en terra, i per tant el temps que han de viure de les seves reserves de greix, passant dels 4 mesos/any a terra dels anys 80 als 5 mesos actuals. Cada dia que un ós roman en terra crema una mitjana d'1 quilo de greix corporal per satisfer les seves necessitats metabòliques. I qui en pateix més les conseqüències són les femelles fèrtils que si no han emmagatzemat prou reserves, no seguiran amb la gestació o només tindran un cadell i la seva supervivència pot veure's compromesa, si la mare no té prou reserves com per produir llet suficient per alletar-lo amb èxit.
L'informe conclou que la supervivència dels óssos polars de la Badia de Hudson depèn dels canvis en les condicions del gel marí.
En el pitjor dels casos, Derocher no els dóna més de 10 anys. Altres escenaris contemplen encara molts anys del que es coneix com a "efecte rebot", o oscil.lacions entre anys millors i altres de pitjors, el que faria que la situació s'allargués algunes dècades més.
El que no posen en dubta és que els óssos de la Badia de Hudson tenen el temps comptat i que el que els passi a ells no serà més que el preludi del que acabarà passant a la resta de les poblacions. Per a Derocher el més dramàtic del cas és la indiferència dels poders polítics pel que fa a un tema de vital importància per al planeta com és l'escalfament global i el canvi climàtic, així com la manca d'interès de la societat per temes com aquest que acabaran afectant tothom i tot. Óssos i homes. Gel i aigua. Biodiversitat i extincions.
Si el passat mes de maig el Dr.Peter Molnar feia públics els seus estudis sobre la incidència del canvi climàtic en els óssos blancs de l'oest de la Badia de Hudson (Canadà), una de les poblacions d'aquesta espècie més accessibles alguns mesos cada any, ara ha estat el Dr.Andrew Derocher, també de la Universitat d'Alberta, qui ha insistit en la incidència que l'escalfament global tindrà en el futur dels óssos polars.
L'informe conclou que la supervivència dels óssos polars de la Badia de Hudson depèn dels canvis en les condicions del gel marí. 
via RSS
