Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Aquesta setmana se celebra el cinquantè aniversari de l'arribada de Jane Goodall a Gombe, Tanzània, per dedicar-se a l'estudi dels ximpanzés salvatges. Tenia 26 anys i hi anava amb l'aval de l'antropòleg i paleontòleg Louis Leakey, qui l'havia encomanat l'observació d'un grup de ximpanzés per tal de comprendre millor el comportament humà.
Les conclusions d'anys d'estudi van donar a conèixer al món les complexes relacions socials que s'estableixen entre aquests primats, la seva capacitat de fabricar i fer servir eines, la importància de la comunicació oral i gestual, l'establiment de jerarquies i els enfrontaments entre líders, la violència de les seves lluites i, fins i tot, les seves tècniques de caça per proveir-se de carn, que també forma part de la seva dieta.
El llibre The Chimpanzees of Gombe: Patterns of Behavior (1986) va recollir el fruit dels seus primers 20 anys d'investigacions i va ser un model a seguir per altres investigadors i primatòlegs en matèria d'etologia.
El 1977 va fundar l' Institute for Wildlife Research, Education and Conservation amb la finalitat de dissenyar i impulsar programes de conservació dels primats i de millora de les condicions de vida dels ximpanzés, amb qui compartim el 98% del genoma, tant en llibertat com als zoos.
Tan bon punt els seus estudis van començar a ser difosos i la seva figura va començar a ser reconeguda mundialment, Jane Goodall va intensificar la seva tasca pedagògica i la seva lluita en la defensa dels primats, lluitant contra el comerç il·legal d'espècies i la utilització d'aquests animals en experimentació.
Avui dia Gombe ha esdevingut un centre on, a més d'animals en llibertat, s'estudien malalties tropicals, la relació entre la desforestació i el canvi climàtic, el desenvolupament sostenible de les comunitats locals sense malmetre'n l'entorn, el paper de la dona en les societats en vies de desenvolupament i molts altres temes relacionats amb l'antropologia, l'etologia, la sociologia, la medicina i la farmàcia, la psicologia i les ciències ambientals.
Jane Goodall ha declarat, en relació a la seva tasca en aquests cinquanta anys que ara es commemoren, que ha estat "mig segle d'extraordinaris descobriments científics que han permès definir el nostre lloc en la natura. El més sorprenent, però, ha estat descobrir tot el que els ximpanzés poden ensenyar-nos. Desitjo començar l'aventura dels propers 50 anys."
Aquesta foto, que sempre he trobat realment meravellosa, és obra de Michael "Nick" Nickols, fotògraf col·laborador de la National Geographic. La va fer al Zoo de Brazzaville (Congo), el 1990.
La Dra. Goodall comprovava l'estat dels ximpanzés del zoològic que la seva organització ajudava i, en apropar-se a una de les gàbies d'un mascle agressiu i perillós, va oferir-li el seu cabell perquè l'animal l'hi pogués tocar, emprant un llenguatge propi dels primats.
L'animal no va mostrar cap actitud perillosa, tot el contrari. Va agafar-li amb extrema cura un grapat de cabells daurats i els va acaronar amb extrema delicadesa.
Los diez mandamientos para compartir el planeta con los animales que amamos és un dels llibres en què Jane Goodall ens transmet tota la seva estimació, tot el seu respecte, tota la seva lluita en la defensa d'aquests éssers vius que anomenem, de vegades despectivament, "animals"... oblidant, sovint, que nosaltres també ho som.
Aquesta setmana se celebra el cinquantè aniversari de l'arribada de Jane Goodall a Gombe, Tanzània, per dedicar-se a l'estudi dels ximpanzés salvatges. Tenia 26 anys i hi anava amb l'aval de l'antropòleg i paleontòleg Louis Leakey, qui l'havia encomanat l'observació d'un grup de ximpanzés per tal de comprendre millor el comportament humà.
Aquesta foto, que sempre he trobat realment meravellosa, és obra de Michael "Nick" Nickols, fotògraf col·laborador de la National Geographic. La va fer al Zoo de Brazzaville (Congo), el 1990.
via RSS
