.
 Era el mes de setembre del 1997 quan vaig visitar per primer cop aquest racó dels Pirineus francesos, fronterers amb la Vall d'Aran, anomenat Melles.
En 1996-97 tres óssos bruns de la mateixa nissaga que els dels Pirineus havien estat capturats a Eslovènia i alliberats a França dins el programa LIFE, de restauració i conservació d'una espècie emblemàtica i indicativa d'un ecosistema saludable, que havia estat irracionalment i cruelment anihilada pels humans al llarg de tot el segle XX. Eren dues femelles, Ziva i Melba, i un mascle, Pyros. La seva missió era reforçar la inviable població autòctona amb l'aportació de tres exemplars que, a més, havien de reduir els problemes de la consanguinitat i de la fragmentació geogràfica. L'hivern del 97 Melba va dur al món tres cadells, es va instal·lar en una vall tranquil·la on disposava de tot el que li calia, i viatjava poc. A més, la seva situació estava controlada pels tècnics que en feien el seguiment i n'informaven puntualment a ajuntaments i col·lectius interessats. Malgrat tots els advertiments, malgrat la informació penjada a la porta de l'Ajuntament de Melles, el 27 de setembre del 1997 una colla d'escopeteros van organitzar una batuda de senglar en l'indret on Melba era amb els seus cadells. El resultat va ser tràgic i indignant: l'óssa va ser afusellada i els tres cadells orfes van fugir cap a un destí incert. Un d'ells va morir. Els altres dos van ser capaços de sobreviure i avui són dos exemplars de 13 anys que formen part de la minsa família ursina pirinenca, d'uns 20 exemplars a tot estirar. Trezte anys després he tornat a Melles. Hi ha un memorial on tres siluetes d'ós fetes en ferro sobre una pedra voluminosa recorden que Melles va ser el lloc on es van alliberar els primers óssos eslovens com a símbol d'un canvi en la mentalitat dels ciutadans d'una terra. Com a símbol d'evolució, de respecte a la vida, de defensa de la Biodiversitat, de restabliment del que hauria d'haver estat la normalitat si tots, administracions i ciutadans, haguessin reflexionat abans sobre el que significa la pèrdua d'una espècie en un territori que pot acollir-la perfectament. I a la porta de l'Ajuntament hi ha un immens cartell que recorda el trist final de Melba, assassinada per la ignorància, la indiferència, la intolerància, el primitivisme i l'especisme d'uns quants que es van creure amb el dret d'agafar les seves escopetes i acabar impunement amb la vida de dos animals innocents, emblemàtics i protegits: Melba i el seu cadell incapaç de sobreviure sense ella. En el cartell s'hi pot llegir: "Melba va ser morta el 27 de setembre del 1997 per una bala de 7,64 mm. Arribada d'Eslovènia, havia estat alliberada als Pirineus del 6 de juny del 1996. Va dur al món tres ossets. "En aquest país on les princeses moren assetjades pels paparazzi, els óssos moren per un lamentable accident o fins i tot per suïcidi. La mort de Melba és la mort d'una idea. La intolerància duu de vegades els Homes a matar els óssos igual que maten les idees. La mort de Melba és una forma de llibertat que algú assassina. La llibertat de crear, de construir, d'emprendre coses. La llibertat de tenir una altra visió del món basada en formes diferents de veure les coses, d'estimar-les, de comprendre-les. Melba, petit bocí de creativitat, dedica una darrera salutació a tots aquells que tenen por de les idees igual que en tenen dels óssos." Melba va ser un del milions d'animals que cada any moren assassinats per "plaer", per "esport", per negoci de molts individus egoistes, primitius, violents i insensibles pertanyents a aquesta espècie que ella mateixa té la fatxenderia d'anomenar-se "sapiens". De l'altra banda del mirall, milers de persones treballen incansablement per restituir allò que uns han malmès, per retornar l'equilibri que d'altres han trencat, per salvar totes les formes de Vida que encara no han desaparegut d'aquest planeta únic i irrepetible. Tècnics i voluntaris, autoritats i ciutadans anònims, associacions i organitzacions, gent que lluita perquè l'ós no acabi de desaparèixer dels Pirineus. Perquè no s'esvaeixi un capítol memorable de la seva història.
|
via RSS
