Óssos... Osos... Bears, per Rita Gómez

Quan Cannelle, la darrera óssa autòctona pirinenca, va ser morta en una batuda de senglars -fins quan uns quants seguiran disposant d'allò que és de tots? fins quan uns quants es permetran el luxe d'executar impunement animals protegits, com els óssos? - la tardor del 2004, el govern francès va decidir alliberar als Pirineus cinc exemplars més d'ós bru, procedents d'Eslovènia, per reforçar una població aleshores inviable.

Els óssos escollits per a la reintroducció van ser ser Hvala (que vol dir "gràcies" en eslovè), Balou, Sarousse, Palouma i Franska.

Quatre femelles i un mascle, dels quals segueixen vius tres. Palouma es va estimbar, sembla ser que accidentalment, en un penya-segat i a Franska la van atropellar en una carretera secundària, tot i que la necròpsia va demostrar que tenia el cos ple de balins.

A Balou també el van ferir amb una escopeta en una pota, però van decidir de no capturar-lo per guarir-li la ferida fent una aposta per la seva pròpia fortalesa i esperant que la natura actués a favor seu, com així va ser.

La primera a arribar a Arbas va ser Palouma, el 25 d'abril del 2006. Però els plans d'alliberar-la en aquesta vall van haver de ser canviats degut a la pressió que col·lectius contraris a la reintroducció dels óssos van fer. Palouma  finalment va ser traslladada a Burgalays, i alliberada en un lloc secret per protegir-la dels violents.

Arbas, als Pirineus Centrals, al sud del districte de l'Haute-Garonne, és un indret de gran bellesa, on la natura es manté salvatge i on històricament els óssos havien format part del paisatge i de la terra, per aquestes raons se'l va escollir com a indret perfecte per als alliberaments.

Hvala, però,  sí que va poder iniciar la seva nova vida a Arbas. Era el 17 de maig del 2006 quan, ben avançada la nit, va ser alliberada en la Vallée de Planque.

Unes setmanes després, el 2 de juny, Balou va fer el mateix recorregut des de la camioneta on havia arribat d'Eslovènia cap a les muntanyes salvatges pirinenques, cap a una nova llar.

I la nit del 22 d'agost va ser Sarousse qui va emprendre el mateix camí que els seus companys ursins.

Els tres supervivents s'han adaptat molt i molt bé a la seva nova llar. De fet, Hvala ja ha tingut cadells en dues ocasions i se l'ha poguda fotografiar sovint, de vegades acompanyada de Pyros, el gran i veterà mascle arribat el 1996.

A Arbas van engegar fa uns tres anys un projecte d'educació ambiental que té com a objectiu donar a conèixer a la població els indrets on els óssos van ser alliberats, on es mouen, què mengen, quin seguiment se'ls fa, quina és la flora i l'altra fauna d'aquesta vall, com hi han viscut els homes, en aquests indrets, i quines són les empremtes de les seves activitats; com es recullen mostres de femtes i/o pèls per ser analitzades i saber a qui pertanyen; com es fan plantilles de les petjades que els óssos deixen en els camins més sovintejats en els seus desplaçaments per tot el territori... i moltes coses més.

És un veritable plaer passejar-se, acompanyats pels professionals que han fet i fan el seguiment dels óssos, pels indrets on aquests senyors del bosc, aquests animals fascinants, van emprendre una nova vida per intentar recompondre l'equilibri malauradament malmès per alguns individus de la nostra espècie.

Els paisatges pirinencs dels que els seus parents autòctons van ser impunement exterminats per individus que, amb un arma a les mans, es van creure i de vegades es segueixen creient els amos del món, de la vida i de la mort.