Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Arbas, el lloc on els óssos bruns van retornar als Pirineus
Quan Cannelle, la darrera óssa autòctona pirinenca, va ser morta en una batuda de senglars -fins quan uns quants seguiran disposant d'allò que és de tots? fins quan uns quants es permetran el luxe d'executar impunement animals protegits, com els óssos? - la tardor del 2004, el govern francès va decidir alliberar als Pirineus cinc exemplars més d'ós bru, procedents d'Eslovènia, per reforçar una població aleshores inviable.
Els óssos escollits per a la reintroducció van ser ser Hvala (que vol dir "gràcies" en eslovè), Balou, Sarousse, Palouma i Franska.
Quatre femelles i un mascle, dels quals segueixen vius tres. Palouma es va estimbar, sembla ser que accidentalment, en un penya-segat i a Franska la van atropellar en una carretera secundària, tot i que la necròpsia va demostrar que tenia el cos ple de balins.
A Balou també el van ferir amb una escopeta en una pota, però van decidir de no capturar-lo per guarir-li la ferida fent una aposta per la seva pròpia fortalesa i esperant que la natura actués a favor seu, com així va ser.
La primera a arribar a Arbas va ser Palouma, el 25 d'abril del 2006. Però els plans d'alliberar-la en aquesta vall van haver de ser canviats degut a la pressió que col·lectius contraris a la reintroducció dels óssos van fer. Palouma finalment va ser traslladada a Burgalays, i alliberada en un lloc secret per protegir-la dels violents.
Arbas, als Pirineus Centrals, al sud del districte de l'Haute-Garonne, és un indret de gran bellesa, on la natura es manté salvatge i on històricament els óssos havien format part del paisatge i de la terra, per aquestes raons se'l va escollir com a indret perfecte per als alliberaments.
Hvala, però, sí que va poder iniciar la seva nova vida a Arbas. Era el 17 de maig del 2006 quan, ben avançada la nit, va ser alliberada en la Vallée de Planque.
Unes setmanes després, el 2 de juny, Balou va fer el mateix recorregut des de la camioneta on havia arribat d'Eslovènia cap a les muntanyes salvatges pirinenques, cap a una nova llar.
I la nit del 22 d'agost va ser Sarousse qui va emprendre el mateix camí que els seus companys ursins.
Els tres supervivents s'han adaptat molt i molt bé a la seva nova llar. De fet, Hvala ja ha tingut cadells en dues ocasions i se l'ha poguda fotografiar sovint, de vegades acompanyada de Pyros, el gran i veterà mascle arribat el 1996.
A Arbas van engegar fa uns tres anys un projecte d'educació ambiental que té com a objectiu donar a conèixer a la població els indrets on els óssos van ser alliberats, on es mouen, què mengen, quin seguiment se'ls fa, quina és la flora i l'altra fauna d'aquesta vall, com hi han viscut els homes, en aquests indrets, i quines són les empremtes de les seves activitats; com es recullen mostres de femtes i/o pèls per ser analitzades i saber a qui pertanyen; com es fan plantilles de les petjades que els óssos deixen en els camins més sovintejats en els seus desplaçaments per tot el territori... i moltes coses més.
És un veritable plaer passejar-se, acompanyats pels professionals que han fet i fan el seguiment dels óssos, pels indrets on aquests senyors del bosc, aquests animals fascinants, van emprendre una nova vida per intentar recompondre l'equilibri malauradament malmès per alguns individus de la nostra espècie.
Els paisatges pirinencs dels que els seus parents autòctons van ser impunement exterminats per individus que, amb un arma a les mans, es van creure i de vegades es segueixen creient els amos del món, de la vida i de la mort.