Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
L'ós malai o Sun Bear (Helarctos malayanus) és una altra de les espècies d'óssos amenaçada d'extinció. Inclòs en l'Apèndix I del CITES des del 1979, les seves poblacions davallen de manera preocupant fins al punt que cada cop és més difícil trobar-los en llibertat.
Viu en els boscos tropicals d'Àsia i se'l trobava des de Bangladesh fins a Sumatra, Borneo, Malàsia, Cambotja, Índia, Indonèsia Myanmar, Vietnam, la Xina, Tailàndia i Brunei.
Tanmateix, el creixement inaturable de l'espècie humana i de les seves activitats econòmiques, productives o de supervivència han empès aquests óssos a una situació de vulnerabilitat molt preocupant.
La deforestació sistemàtica i a gran escala del seu hàbitat per a explotacions industrials de cafè, cautxú, fusta i oli de palma els ha deixat sense un lloc on viure i ha contribuït a una davallada del 30% en les seves poblacions els darrers 30 anys.
Aquesta transformació del seu hàbitat i els nous usos (algú ha dit que l'espècie humana és la força geològica més important del planeta, la que ha estat capaç de transformar-ho tot en poc temps) han atiat els conflictes amb les persones perquè ocasionalment poden malmetre les plantacions i els humans els cacen com a mesura "preventiva".
També se'ls assassina com a esport o per vendre'ls. Tot i que és il·legal la seva caça, en alguns indrets com ara Tailàndia, els furtius han exterminat el 50% de la població ursina en 20 anys. La destinació dels seus cadàvers és esdevenir un trofeu o acabar en una cuina d'un restaurant on les seves potes es consideren una exquisidesa.
Els cadells són venuts com a animals de companyia... i quan es fan grans, se'ls abandona o se'ls mata.
I com passa amb altres óssos, també se'ls caça per satisfer el mercat de l'anomenada "medicina tradicional" que continua exterminant espècies per aprofitar-ne els ossos, els penis, el fel i altres parts dels seus cossos des de la superstició de atorgar-los propietats curatives o revitalitzadores.
Moltes organitzacions lluiten en el món per la conservació dels óssos malais. Algunes amb programes de reproducció en captivitat, com el Programa de Supervivència d'Espècies de l'Associació de Zoològics i Aquaris d'Amèrica. D'altres, sobre els territoris on viuen els óssos, amb centres d'acollida i amb programes d'informació, educació ambiental i prevenció de danys, mitjançant la col·laboració amb les poblacions locals.
Una de les més importants és el Bornean Sun Bear Conservation Centre on persones com el biòleg Siew Te Wong lluiten per la conservació de l'espècie i pel benestar dels individus que arriben al centre.
A la seva pàgina web, http://sunbears.wildlifedirect.org/ , trobareu molta informació sobre aquesta espècie d'ós, sobre la seva lluita per la supervivència i sobre el seu futur incert.