Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Fa uns dies vaig assabentar-me de l'existència d'un projecte que duu el suggerent nom de "100 llocs per recordar abans que desapareguin" i que té com a finalitat conscienciar la població sobre els efectes del canvi climàtic i l'impacte irreversible que té sobre ecosistemes de grandíssim valor.
Les 100 fotografies de 100 llocs del planeta han estat obra d'alguns dels millors fotògrafs del món que volen, mitjançant les seves imatges, fer arribar a tothom la immensa bellesa que encara guarda la Terra per a tots nosaltres... És, com deia el nostre enyorat i recordat Jordi Sabaté Pi, que defensem el que estimem, i estimem el que coneixem.
Tots els indrets cartografiats sobre un mapamundi han estat seleccionats a partir dels informes del Panell Intergovernamental de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i representen diferents hàbitats, diferents ecosistemes, diferents "punts calents" del planeta amenaçats per l'augment del nivell del mar, per la contaminació química i/o industrial, per l'escalfament global, per la urbanització descontrolada d'espais verges, per la tala de boscos... Des de Grenlàndia fins a Península Valdès; des del Mar de Bering fins a Sibèria; des de Hawai fins a Nova Zelanda; des de Churchill fins a l'Antàrtida... són 100 els llocs amb una història, amb un valor ecològic, amb una biodiversitat d'enorme riquesa, amenaçats de desaparèixer.
Tots nosaltres tenim centenars de llocs per recordar. Milers d'indrets dels que hem gaudit i que ara veiem com canvien ràpidament i irreversible. Molts petits racons del nostre planeta que la nostra memòria preserva i que voldríem que les generacions futures també en gaudissin, fet avui dia gairebé impossible.
El planeta s'escalfa -el passat mes de juny ha estat el més càlid a tot el planeta des que se'n tenen registres, per exemple-, les glaceres es desfan, es trenquen i canvien un paisatge de vegades tan sols en hores -no fa massa dies es va desprendre un fragment de 7 quilòmetres de diàmetre de la glacera Jakobshavn Isbrae, a l'oest de Grenlàndia-, els boscos desapareixen a una velocitat insuperable... I tot i que, segons Heràclit, "Tot flueix, tot passa, res no roman" esgarrifa veure la velocitat a la que anem perdent llençols en cada bugada.
Els projecte "100 Places to Remember" a banda de la web oficial, www.100places.com, difon el seu missatge mitjançant llibres, calendaris, postals, exposicions, cartells i anuncis de televisió.
Fora interessant que, com s'ha fet amb altres iniciatives, aquests 100 indrets per recordar s'obrissin a la participació de qui volgués i cadascun de nosaltres poguéssim fer la nostra petita aportació a la memòria col·lectiva, a l'herència per als qui vindran.
Heu pensat quins són els vostres llocs per recordar abans que desapareguin?
Fotografieu-los. Feu-ne un àlbum. Guardeu-los per als vostres fills, per als vostres néts.
Pot ser, també, una bona herència.
Allò que nosaltres hem gaudit i que, si no torna el seny i la saviesa al món, probablement els nostres hereus mai més no podran gaudir...
Com molts de nosaltres no hem pogut gaudir de les platges verges a la costa catalana, de les foques monge nedant en aigües de la Costa Brava -als anys 50 encara se'n veien a la costa de Barcelona-, d'uns Pirineus amb desenes d'óssos i amb glaceres espectaculars, de rius sense contaminar plens d'espècies autòctones... de tantes coses que el mal anomenat "progrés" s'ha endut per sempre més!
Fem memòria, preservem el futur i tinguem cura del nostre planeta. No en tenim cap altre i és tan fràgil!!
Fa uns dies vaig assabentar-me de l'existència d'un projecte que duu el suggerent nom de "100 llocs per recordar abans que desapareguin" i que té com a finalitat conscienciar la població sobre els efectes del canvi climàtic i l'impacte irreversible que té sobre ecosistemes de grandíssim valor.
via RSS
