Óssos... Osos... Bears, per Rita Gómez

   "Els afectes ens defineixen. La ira, l'odi, l'amor són afectes. La nostra manera d'actuar i de sentir demostren quina és la riquesa o pobresa que posseïm dins nostre. La crueltat contra qualsevol criatura innocent, encara que sigui un animal no humà, un toro, no és un privilegi de la nostra suposada llibertat, ans el contrari. És d'una baixesa moral digna d'oprobi i de càstig.

No està prohibit estimar, de la mateixa manera que no està prohibit tenir compassió, ni empatia."

Aquest matí, a partir de les 10, el Parlament de Catalunya debatia i posava a votació incloure dins la Llei de Protecció dels Animals els toros, o el que és el mateix, l'abolició d'una pràctica cruel i sanguinària que molts han identificat amb un senyal de la nostra cultura i de la nostra tradició.

Tanmateix, no tot el que és tradicional és èticament bo.

Ni tot al que li posem l'etiqueta de "cultura" col·labora en el desenvolupament de les societats, en el seu progrés moral, en el fer-nos grans com a espècie, com a individus, com a col·lectiu.

Després d'una llarga exposició de motius de tots els partits parlamentaris, de la que vull destacar especialment la d'en Francesc Pané, farcida de sensibilitat, de poesia, de bons sentiments, de desitjos, d'empatia, de solidaritat... un veritable cant a la vida, no a la mort, s'ha procedit a la votació.

I el nostre Parlament, fent seva la realitat social en la que la immensa majoria no volem la perpetuació d'aquests espectacles que basen la "festa" en la tortura i cruel sacrifici d'un animal, ha votat l'abolició de les curses de braus a Catalunya a partir de l'1 de gener del 2012.

No hem estat la primera comunitat, Canàries ja ho havia fet fa anys sense cap escarafall, sense cap campanya en contra...

Sí hem estat, però, la que més pressió mediàtica i social ha rebut per part de la resta de l'estat, entestats a voler veure-hi un símbol identitari on realment només hi ha la voluntat dels qui estimem totes les formes de vida de liquidar la tortura institucionalitzada d'éssers vius sensibles al dolor, al patiment, a l'agonia, a la tortura.

El maltractament, la violència, la tortura, exercides contra qui sigui, no han de tenir cap mena de lloc on desfogar-se legalment.

Molts individus de la nostra espècie, en el que és una manca absoluta d'empatia, de generositat, de solidaritat,  només es preocupen per altres individus coincidents. La resta dels éssers vius creuen que són a la seva disposició per a tot. Que no tenen cap dret. Ni el dret a la vida i menys a una mort instantània, indolora i digna.

Sortosament cada dia som més els qui defensem la VIDA, TOTES les formes de vida.

I avui som una legió els qui hem celebrat i celebrem aquest triomf com un granet de sorra en l'evolució ètica i moral de la nostra societat. Aquesta punta de llança que de ben segur ajudarà tots els companys animalistes en les seves lluites, en la seva tasca inesgotable en pro d'aconseguir una societat més justa, més lliure, més rica, més evolucionada

Aquesta és la notícia  apareguda a la web de PROU.CAT:

"Majoria absoluta a favor de l'abolició

 Sortosament, avui ha estat el dia que esperàvem, el dia en què s'ha abolit definitivament i per majoria absoluta, el patiment d'animals a les places de braus catalanes. Però el fet que avui, l'àmplia majoria dels parlamentaris catalans hagin votat a favor de l'abolició de les curses de braus, no ha de ser considerat únicament un èxit del moviment animalista, sinó una mostra de la salut democràtica de la societat catalana. Aquesta iniciativa ha seguit un procés democràtic net, argumentat, constructiu, perquè, a més del seu resultat efectiu, aquesta campanya ha possibilitat elevar internacionalment el debat sobre el patiment dels animals a l'esfera pública, política i mediàtica, i ha generat un precedent que esperem que sigui imitat per altres parlaments democràtics de tots aquells territoris on encara es permetin les cruels curses de braus. Per això, aquest és un dia de satisfacció i alegria, però no de celebració completa, perquè encara ens resta molta feina per fer: l'abolició de les curses de braus acaba de començar.

Més enllà d'aquest vot de la nostra classe política, reflex fidel de l'opinió de la majoria social del país, considerem que existeixen molts altres elements positius que s'extrauen de la posada en marxa d'aquesta campanya. És positiu que s'hagi assolit que el moviment animalista català treballi unit i de forma eficient per a una causa comuna. És positiva la mobilització de més de 1000 persones actives en la campanya de PROU. És positiu haver recollit més de 180.000 adhesions ciutadanes; haver estat més a prop que mai d'aconseguir l'abolició de les curses de braus per motius ètics; també és una satisfacció conservar ara el llegat de l'argument científic, intel·lectual i social que ens han proporcionant els compareixents que s'han apropat per a defensar la idea de l'abolició de les curses de braus com a mostra necessària del progrés moral de la nostra civilització. A més d'aquest material argumental, també s'ha disposat del posicionament de desenes de personalitats del món intel·lectual, acadèmic, empresarial, esportiu, científic, posicionaments tots ells tan necessaris i oportuns, que serviran la croada de l'abolició de les curses de braus en tot el món.

Per tot això, també és necessari donar gràcies: agrair en primer lloc a la societat catalana, el seu suport; a la comunitat internacional, el seu interès en la campanya; als 180.000 signataris de la ILP; als fedataris; a les organitzacions que hi han participat; al Parlament de Catalunya; a les personalitats que han prestat la seva imatge; també al sector de persones, empreses i organitzacions contraris a la postura abolicionista i a tots els contraris a la ILP, per haver mantingut el to i les maneres, i per haver alimentat aquest debat tan necessari, que evidentment continuarà.

L'abolició de les curses de braus puja avui l'últim esglaó de les legitimitats necessàries: legitimitat popular, mercès al posicionament massiu de la societat catalana; legitimitat constitucional i estatutària, gràcies al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries; i ara, legitimitat legislativa i política, posada de manifest en aquesta votació àmpliament favorable.

Les curses de braus han de ser abolides, i així ho demana la societat; no es tracta d'un afany prohibicionista, ni tampoc de vulnerar les llibertats individuals de les persones. És una qüestió de patiment. Esperar no es una opció, atès que mentre no actuem hi ha animals que pateixen innecessàriament. La tauromàquia es troba fortament subvencionada amb diners públics i mentre això continuï esdevenint-se la seva fi inevitable es retardarà durant dècades, i justament això és el que cal evitar.

Perquè el poble català així ho ha volgut, avui s'acaba amb cinc segles de crueltat; avui posem punt i final a una història que donarà pas al començament d'una altra, en la qual les raons ètiques són i seran criteri de replantejament de les pròpies tradicions. Celebrem que hem estat capaços de prohibir per llei causar dany a uns éssers vius que ni tan sols podran agrair-nos-ho."

Aquest poema de Josep Carner ha servit per introduir el discurs d'ICV en la seva defensa dels animals, en la seva condemna a la crueltat.

Us el deixo... avui que els futurs vedells que neixin potser ho seran de pau.