Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Les ósses, siguin de l'espècie que siguin, són de les femelles amb més instint maternal del món animal i en els llibres d'històries sobre elles s'expliquen molts casos en què han perdut la seva vida per defensar els seus cadells.
Sense anar més lluny tenim present el trist final de Melba que, sorpresa per una colla de caçadors i pels seus gossos, va ser abatuda -presumptament en "defensa pròpia"- per defensar els seus tres ossalls, dels que només en van sobreviure dos.
La història d'avui ens parla d'una óssa negra d'Alaska que va veure, impotent, com un dels seus cadells quedava atrapat en una xarxa de pesca, d'aquelles que tenen un cèrcol en un extrem i de les que és molt difícil alliberar-se si no és amb ajuda d'algú o amb molta sort.
Els animals van gosar arribar fins als límits del bosc i van topar-se amb la malla que era amagada entre uns matolls.
Un dels ossets hi va quedar atrapat i va començar a emetre uns laments planyívols mentre intentava, en debades, d'alliberar-se'n.
La sort va voler que el pescador propietari de la cabana fos allà i que en sentir els grinyols, els crits i els brams de la mare s'adonés de la situació i busqués la millor manera d'auxiliar la família d'óssos.
Amb el seu cotxe va aconseguir arrossegar fora del marge del bosc la xarxa amb el petit ós presoner a dins d'ella, mentre la mare els seguia sense deixar ni un moment d'apropar-se al cadell i d'intentar alliberar-lo.
Finalment, el pescador va atrapar la xarxa amb les rodes del vehicle i l'óssa va trencar amb les urpes i les dents el filat.
Tan bon punt el petit ós va ser fora del parany gairebé mortal, la mare el va agafar pel clatell i, amb l'altre cadell que s'ho havia mirat de lluny i amb precaució, van tornar a endinsar-se en el bosc.
Sort que hi havia allà una persona que va col·laborar en el rescat de l'osset!
Són molts els casos que els óssos o altres mamífers de mida grossa cauen en paranys que no són destinats a ells, i que els mutilen o els causen la mort.
Al Riding Mountain N.P. vaig poder veure una óssa negra de color canyella a la que li faltava una mà. Un cep destinat a atrapar altres víctimes va ser el causant de la seva amputació. I encara sort que no va patir cap infecció, perquè hauria pogut morir amb una agonia lenta i dolorosa.
Avui, però, la història de l'osset "pescat" ha tingut un final feliç, d'aquells que ens fa tancar la darrera pàgina del conte amb un optimista "van ser feliços i van menjar anissos".
Les ósses, siguin de l'espècie que siguin, són de les femelles amb més instint maternal del món animal i en els llibres d'històries sobre elles s'expliquen molts casos en què han perdut la seva vida per defensar els seus cadells. 
via RSS
