Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Els pingüins de Magallanes víctimes de la contaminació petroliera
Com cada any, quan arriba l'hivern a l'hemisferi sud, el pingüins de Magallanes inicien la seva migració cap a aigües més càlides i amb més aliment.
Des del sud de l'Argentina es desplacen fins a les costes del Brasil on de vegades arriben a platges hiperfreqüentades on els banyistes els capturen o els persegueixen per jugar amb ells, com s'ha vist de vegades en imatges de televisió.
Això els passa als que aconsegueixen arribar al seu destí sans i estalvis, perquè un nombre important d'aquestes aus moren per deshidratació i hipotèrmia.
La causa cal buscar-la en el fet que mentre neden pel mar troben taques de petroli que els impregnen les plomes i fan que aquestes perdin la seva funció i ja no els protegeixin de les baixes temperatures de l'aigua.
El petroli procedeix de l'activitat il·legal d'un gran nombre de vaixells que netegen les sales de màquines i els tancs a alta mar, ocasionant-hi una contaminació per hidrocarburs de la que en són víctimes moltes aus que tenen les seves rutes migratòries en aquestes aigües.
Si les aus poden volar, els és més fàcil d'esquivar les taques de petroli. Els pingüins no volen i es veuen obligats a travessar aquestes illes de contaminació letal.
Moltes d'aquestes aus arriben a les costes de l'est de l'Uruguay on voluntaris de la Societat per a la Conservació de la Biodiversitat de Maldonado (Socobioma) els rescaten i els duen al seu centre de recuperació per atendre'ls i salvar-los la vida.
Les darreres setmanes han estat recollits de les costes més de 60 individus, només un terç dels afectats per la contaminació de les aigües, segons informa l'organització Socobioma.
Un cop rescatats se'ls netegen les plomes, se'ls rehidrata i se'ls alimenta amb peix, alhora que se'ls administren suplements vitamínics per reforçar-los les defenses.
Els pingüins passen entre 20 i 30 dies en el centre i després són alliberats perquè puguin arribar a les costes brasileres i passar-hi l'hivern austral.
Malgrat les accions del voluntariat i els esforços esmerçats, una gran quantitat de pingüins moren en la sorra per deshidratació i hipotèrmia.
Els impactes de l'activitat humana són universals i les seves conseqüències, letals. Aquests pingüins de Magallanes en són només una anècdota.
Com diu James Lovelock, geofísic i fundador de la Teoria Gaia, "La humanitat és com un petrolier gegantí el pilot del qual s'ha adormit mentre navegava i que un cop despert, s'adona que s'adreça a uns esculls contra els que s'estimbarà... però li és impossible aturar ja el vaixell."
Com cada any, quan arriba l'hivern a l'hemisferi sud, el pingüins de Magallanes inicien la seva migració cap a aigües més càlides i amb més aliment.
via RSS
