Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
El 8 de juliol, l'equip que fa el seguiment dels óssos bruns al Pirineu va trobar-hi a les muntanyes de Vielha petjades i restes de pèls que es van atribuir a una femella amb dos cadells sense identificar.
El 17 de juliol una altra femella amb dos petits va ser captada fotogràficament mitjançant càmeres automàtiques, com les que es fan servir des de fa anys a la Serralada Cantàbrica a l'Alt Àneu, Pallars Sobirà, comarca amb llarga tradició de presència ursina i indret on es va atorgar la darrera llicència de caça per matar un ós, que va ser abatut, el 1952.
I un dia després, el 18 de juliol, una altra femella amb dos cadells va poder ser observada de nou a Vielha-Mijaran, a la Vall d'Aran.
El fet que tots dos grups familiars estiguessin a uns 30 km de distància va fer sospitar als equips de seguiment de l'ós bru al Pirineu que es tractava de dues famílies diferents.
El passat 29 de juliol es va confirmar, mitjançant comunicat oficial de l'Office National de la Chasse et de la Faune Sauvage, la presència de dues femelles d'ós bru amb dos cadells cadascuna d'elles en l'àmbit dels Pirineus Centrals.
Aquesta excel·lent notícia va arribar pocs dies després que Chantal Jouanno, secretària d'Estat d'Ecologia de França hagués anunciat que la població d'óssos bruns es conservarà però no s'augmentarà amb més alliberaments sempre i quan sigui una població viable i capaç de reproduir-se, com així ha estat.
Tot i que no se sap encara la identitat de les ósses, sí que es descarten Hvala i Sarousse, a les que se les localitza mitjançant els transmissors; Caramelles i S1-Slo5, perquè s'estan en territoris més allunyats, i Ziva, perquè té ja 21 anys i és una edat compromesa pel que fa a la capacitat reproductora -igual que passa amb Paca i Tola-.
Podria tractar-se d'una filla de Ziva i d'una altra femella de moment sense identificar.
El mapa que s'ha fet de la localització dels dos grups familiars situa els 6 óssos en territoris de la Vall d'Aran i del Pallars, el que indicaria una lenta recolonització de zones osseres, i al terme municipal de Couflens, a l'Ariège, també de llarga tradició ursina.
Els tècnics analitzen hores d'ara les restes de pèls i femtes de tots els óssos per aconseguir determinar-ne sexes, genealogia i identitat de les ósses mare.
Les fotografies del Departament de Medi Ambient de la Generalitat i del Consell General de la Vall d'Aran que il·lustren aquest text donen fe d'aquests 4 ossardons de vuit mesos amb les seves mares i de la seva vida idíl·lica en els boscos pirinencs.
Que la pau els acompanyi.... Ara i a la tardor, quan començarà la temporada de caça i les muntanyes esdevindran camps de batalla.
El 8 de juliol, l'equip que fa el seguiment dels óssos bruns al Pirineu va trobar-hi a les muntanyes de Vielha petjades i restes de pèls que es van atribuir a una femella amb dos cadells sense identificar.
El mapa que s'ha fet de la localització dels dos grups familiars situa els 6 óssos en territoris de la Vall d'Aran i del Pallars, el que indicaria una lenta recolonització de zones osseres, i al terme municipal de Couflens, a l'Ariège, també de llarga tradició ursina.
via RSS
