.
 La llúdriga (Lutra lutra) és un petit mamífer carnívor, de la família dels mustèlids, que fins a mitjan segle XX freqüentava totes les conques fluvials catalanes.
La persecució directa a què va ser sotmesa, la contaminació dels rius, la pèrdua d'hàbitats, la seva caça per obtenir-ne la pell o el seu extermini per considerar-lo un competidor, van dur l'espècie gairebé a l'extinció la darrera dècada del segle passat. Als anys 90 només hi havia una petita població de llúdrigues que resistia en alguns racons del Pirineu i a la conca del Matarranya. El 1993 es va engegar el Projecte Llúdriga que tenia com a objectiu recuperar les poblacions d'aquests mamífers en els llocs on abans n'hi havia hagut, mitjançant reintroduccions als rius empordanesos. El projecte, en el que hi van participar diferents associacions i institucions, es va desenvolupar fins l'any 2003 i va alliberar 42 exemplars procedents d'altres indrets de l'estat espanyol. Les llúdrigues alliberades a la Muga i al Fluvià als anys 90 van colonitzar paulatinament llacunes, recs i altres rius i la seva dispersió ha estat tot un èxit. Avui dia es pot dir que l'espècie ha tornat a casa seva. Tanmateix, la llúdriga és una espècie protegida, que ha pogut gaudir d'un Pla de conservació a bastament i exitosament desenvolupat, en el que també hi ha jugat un paper força important el Centre de Fauna del pont de Suert, que vaig poder visitar ara fa unes setmanes.  El Centre de Fauna del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça, es troba al marge esquerre del riu Noguera Ribagorçana, a la confluència de les carreteres: la N-230 de Lleida a Vielha i la N-260 del Pont de Suert a la Pobla de Segur i es pot visitar tot l'any, ja sigui de manera individual com en grup.
Aprofita una part de les instal·lacions de la Piscifactoria del Pont de Suert i també conserva algunes construccions i un edifici típic de les instal·lacions hidroelèctriques dels anys 50 i 60. El Centre del Pont de Suert és un centre d'educació ambiental que treballa, hores d'ara, en la recuperació d'una espècie emblemàtica i molt amenaçada com és el visó europeu. Els visons, però, no són accessibles als visitants. Les llúdrigues, sí. Avui dia ja no es fa cria en captivitat de les llúdrigues per a repoblació, sinó per a intercanvis genètics i reforç de poblacions amb perill d'endogàmia. Dins de les seves instal·lacions, en tres recintes que simulen l'ambient natural dels nostres mamífers recuperats, es poden veure llúdrigues i, si tenim paciència i elles tenen ganes, podem fotografiar-les mentre gaudim de la seva habilitat com a nedadores, de la seva agilitat i de la seva bellesa. Una bona gestió ha aconseguit recuperar allò que vam ser a punt de perdre per sempre més. Ara és l'hora de l'ós bru i del llop...
|
via RSS
