Óssos... Osos... Bears, per Rita Gómez

Des que l'espècie humana va començar a evolucionar cap a homo sapiens (altrament conegut com a in-sapiens o, més modernament, homo destructor) hi ha hagut una competència ferotge amb altres espècies que també poblen el planeta i al que també hi tenen dret.

Hi ha moltes evidències científiques sobre el fet que homínids i altres bèsties compartien hàbitats i que es produïen baixes en tots dos col·lectius amb relativa freqüència.

El problema per als animals, però, va començar quan la presumpta "espècie escollida" va esdevenir una espècie-plaga, va desenvolupar-se incontroladament i va començar a desenvolupar tecnologies molt avançades, totes elles destructives qual meteorit, contra el planeta que ens acull i ens dóna vida.

Dos fets són inqüestionables:

1.-Un creixement demogràfic humà de 75 milions/any.

2.-L'extinció d'espècies més nombrosa, mai abans coneguda, d'origen antròpic.

Com a conseqüència, els animals salvatges s'han vist foragitats dels seus hàbitats, s'han vist perseguits, caçats, enverinats, capturats, esclavitzats i sense lloc on viure, en benefici de l'homo destructor.

I aquest problema, que afecta tota mena d'espècies dels altres animals, ha esdevingut un tema d'interès preferent per a organismes internacionals com la FAO qui, alarmada davant els constants conflictes entre bípedes i altres carnívors com els lleons, les hienes o els guepards a l'Àfrica, ha elaborat una llarga llista de recomanacions perquè els humans defensin els seus ramats i a ells mateixos dels seus possibles atacs sense haver de recórrer a l'extermini dels animals salvatges.

Ian Craigie, investigador de l'Institut de Zoologia de Londres i especialista en gestió dels grans vertebrats en les àrees protegides africanes, ha alertat de la gravetat de la situació per a moltes espècies en zones externes als parcs, però també del fet que els parcs nacionals africans no han estat capaços de mantenir les seves poblacions de mamífers, amb una disminució de fins al 59% en Masai Mara i Serengueti.

Els animals considerats "perillosos" no són només els carnívors, sinó també aquells que poden malmetre les collites tan necessàries per a la supervivència dels poblaments humans: elefants, hipopòtams, papions o búfals, i aquells  la caça furtiva dels quals ofereix ingressos immediats i generosos, com passa amb els rinocerons.

La campanya de la FAO pretén ensenyar a les comunitats africanes a protegir-se i a conviure amb la fauna salvatge i els dóna un llistat de solucions per evitar atacs als conreus o a les persones: pistoles de plàstic que disparen bales de pebre concentrat, que repel els elefants; fabricar envans protectors de conreus amb adob d'elefant i pebre picant i cremar-los -el fum foragitarà els animals-; fer servir els rucs com a animals de vigilància, perquè són valents i capaços de foragitar lleons, hienes i guepards a base de brams, guitzes i mossegades...

Les iniciatives conservacionistes són moltes i intenten arribar ràpidament als col·lectius afectats. Tanmateix, tècnics i científics de la FAO alerten que la situació pot esdevenir molt greu i de conseqüències irreversibles perquè les previsions avancen que en els propers 40 anys la població africana es duplicarà i arribarà als 2 000 milions de persones, intensificant la seva pressió demogràfica cap als territoris poblats per fauna silvestre.

I quan això esdevingui, com ja ha passat en Europa, en moltes parts d'Amèrica i Àsia, se'ls tancarà en petites reserves on grups reduïts de lleons, hienes, jirafes, hipopòtams, elefants, etc, sobreviuran sotmesos a l'home i enyorant temps millors, no massa llunyans, quan els seus avantpassats vivien en pau sobre una terra lliure, abans que una plaga es fes propietària absoluta del Planeta.