Óssos... Osos... Bears, per Rita Gómez

Es calcula que cada any moren uns 300 000 dofins atrapats en les xarxes de pesca... no se'n poden alliberar i s'ofeguen.

El 1992, l'últim exemplar de vell marí que ha viscut a les illes Chafarinas, anomenat Peluso, va haver de ser rescatat per alliberar-lo d'un cèrcol de xarxa de pesca que se li havia quedat enredat en el cos i que l'estrenyia cada cop més, amenaçant la seva vida.

Al CRAM es rescaten cada mes moltes tortugues marines víctimes de les escombraries plàstiques que llancem al mar i que elles s'empassen pensant-se que són meduses...

Hi ha cigonyes que fan els seus nius amb fils plàstics, que troben fàcilment en la natura, amb els que poden morir escanyats els pollets quan s'hi queden atrapats.

Són tants i tants i tants els casos que els animals salvatges moren, de vegades amb morts llargues, agòniques i cruels, atrapats en andròmines, estris, residus i artefactes artificials que els humans hem creat i hem llençat a llocs on ells hi poden accedir, que moltes vegades ni coneixem, ni sabem, ni se'n parla.

Trampes mortals que no han estat especialment enginyades per atrapar bitxos, però que en són la causa de milers d'accidents letals.

Com la història del cadell d'ós negre resident a Weirsdale (Florida) que, incapaç de vèncer la irresistible temptació de llepar les restes dolces d'un pot de melmelada abandonat en un abocador, va ficar el cap dins el pot i després no va poder treure-le'n.

L'animal, amb aquella andròmina envoltant-li tot el cap, seguia la seva mare i els seus dos germans, que en cap moment el van abandonar, però sense poder menjar, ni beure, ni gairebé respirar.

Sortosament la família era coneguda pel veïnat de la zona i en veure les dificultats que passava el petit ós, alguns ciutadans van alertar els responsables de la Comissió per a la Conservació de la Vida Salvatge i la Pesca de Florida que,desplaçats a la zona i valorant el cas, van organitzar un operatiu per capturar el cadell i alliberar-lo de l'escafandre mortal.

Com passa en aquests casos de petits óssos acompanyats de la mare, el protocol obliga a sedar-la perquè no n'interpreti la captura com una agressió al petit i respongui de manera violenta. I això és el que van fer els biòlegs: adormir l'óssa, atrapar el petit i alliberar-lo del pot de melmelada letal amb molta cura.

L'animal era al límit de les seves forces perquè portava deu dies sense haver pogut menjar ni beure res.

Els científics van retenir la família un dia, vigilant-los i analitzant la recuperació del petit rescatat d'una mort segura.

Quan van comprovar que podia seguir la seva vida en llibertat, els van tornar al seu bosc.

Una història amb un final feliç, és cert. Tanmateix, hauríem de reflexionar sobre l'impacte que totes les nostres accions pot tenir sobre altres espècies. Res no és gratis.  Res del que passa a la vida passa espontàniament. Tot té una causa, no hi ha causa sense efecte, ni efecte que tingui una causa.

I hauríem de tenir molta cura amb tot el que, incívicament o irresponsablement, de vegades llencem en qualsevol lloc. El que per a nosaltres és una deixalla, per a uns altres pot esdevenir una trampa mortal.