Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Els estius àrtics són plens de vida. Totes les regions que pertanyen a aquest àmbit geogràfic viuen una veritable allau d'aus migratòries que es desplacen dels seus campaments d'hivern fins a aquestes terres, on nidifiquen i arriben al món noves generacions de cada espècie.
Una de les que cada any fa el camí des de Solway Firth, entre Anglaterra i Escòcia, i les illes Svalbard són les oques de galta blanca (Branta leucopsis) o Barnacle goose, que en els darrers 60 anys ha vist incrementar el nombre d'exemplars de manera progressiva i continuada fins als 30.000 individus que es calcula que configuren la seva població actual.
Les oques de galta blanca han estat especial objecte de seguiment i estudi per part de la Wildfowl & Wetlands Trust (WWT), una Fundació per a la defensa de les Aus Salvatges i els Aiguamolls amb seu al Regne Unit.
L'any passat, però, els responsables del seguiment d'aquestes oques van comprovar, preocupats, que les oques que tornaven a Solway Firth per passar-hi l'hivern portaven la meitat de pollets que hi esperaven.
Una expedició organitzada aquest estiu per la WWT a través de l'Àrtic noruec va posar una mica de llum sobre les causes de la davallada en el nombre d'oques hivernants: els óssos polars en són els responsables.
Les oques són ocells que nidifiquen en parets rocalloses inaccessibles i que, com que els progenitors no les alimenten, quan tenen tres dies han de saltar dels nius per anar a trobar menjar. Molts dels pollets no se'n surten i acaben morts i devorats per óssos i guineus àrtiques.
Però també hi ha també colònies que ponen els ous en nius sobre la sorra o la terra, i aquests són els que els óssos ataquen a tort i a dret, fins al punt que l'expedició ha pogut fotografiar óssos menjant milers d'ous.
La dada més preocupant, però, ha estat comprovar que dels més de 500 nius localitzats en una de les illes, menys de 40 havien aconseguit tirar endavant els pollets que, a més, només n'eren un o dos per niu.
Ens trobem davant d'un difícil equilibri entre depredador/presa, que corre el risc de trencar-se i desestabilitzar un sistema que fins no fa massa havia funcionat perfectament.
Tanmateix, si els óssos no tenen prou superfície gelada per poder nodrir-se de foques com ho feien no fa tants anys, han d'aprofitar tots els recursos que la natura posa al seu abast i els ous d'oques de galta blanca en són un.
Els científics temen que les poblacions d'oques s'extingeixin si la situació es perllonga.
L'esperança és que totes les colònies d'oques adoptin l'estratègia de fer els nius en penya-segats, que si bé no els garanteix absolutament el mantenir allunyats els depredadors (els óssos són, també, molt intel·ligents i capaços de pujar per parets rocalloses), preservarà millor un nombre dels nous pollets que no pas aquelles que trien costes i llocs accessibles per a la nidificació.
I és que els canvis tan sobtats i tan agressius que està patint el nostre planeta ens afecten a tots, siguem de l'espècie que siguem. La pregunta és si encara serem a temps d'aturar el desgavell i el caos o, contràriament, podem començar a escriure un epitafi per al que coneixem com a Planeta Terra.
Els estius àrtics són plens de vida. Totes les regions que pertanyen a aquest àmbit geogràfic viuen una veritable allau d'aus migratòries que es desplacen dels seus campaments d'hivern fins a aquestes terres, on nidifiquen i arriben al món noves generacions de cada espècie.
via RSS
