Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Un grup de turistes als que acompanyaven el fotògraf i guia Paul Goldstein i Ian Stirling, autoritat mundial en óssos polars, van poder veure i fotografiar un espectacle que es dóna sovint en la natura però que, en un desert de gel i neu com él l'Àrtic, és difícil de poder ser contemplat per éssers humans.
El vaixell en el que feien una expedició fotogràfica per les illes Svalbard va ser informat que prop d'on es trobaven, en la costa d'un fiord, hi havia una carcassa de balena, possible reclam per a óssos polars famolencs.
Els caps de l'expedició, conscients que el sentit de l'olfacte dels óssos és privilegiat, van decidir d'apropar-s'hi i esperar que algun animal hi aparegués atret per les despulles.
I la sort els va acompanyar!
Quan feia tres hores que esperaven, una mare amb el seu cadell van aparèixer entre el gel i es van adreçar cap a les restes per aconseguir alguna cosa per menjar.
Tota la seqüència, digna del millor documental de natura del món, va poder ser observada i fotografiada a bastament pels privilegiats viatjants que eren molt a prop de la costa, a la que s'havien apropat en una zodiac.
La mare va baixar fins a l'estructura òssia a mig submergir i va proposar-se d'arrencar-li algunes engrunes de greix o carn, si és que en quedava cap.
El petit ós la va seguir. Es va apropar amb molta cura a la vora de l'aigua i va disposar-se a caminar per sobre les vèrtebres, en un equilibri força precari.
La mare submergeix el cap sota l'aigua, a la recerca de restes,i el petit prova d'apropar-s'hi amb molta cura.
Tanmateix, com en uns dibuixos animats, el petit ós perd l'equilibri i cau dins l'aigua gelada. En surt tot xop i, amb cara de "quin fred que tinc!", decideix que se'n torna al gel ferm a esperar la mare.
Mentre, centenars de trets fotogràfics immortalitzen la capbussada del petit ós polar i la seva reacció posterior.
Tot i que els óssos polars són uns excel·lents nedadors, no és en debades que se'ls coneix com a Ursus maritimus, els cadells aprenen a viure al llarg de gairebé tres anys al costat de les seves mares, i cada experiència és un repte que els garanteix la supervivència o que els pot comportar la mort.
Les fotos de Paul Goldstein són un reportatge únic de la història.
Les d'Ian Sterling, professor de la Universitat d'Alberta, possiblement les podrem veure en el seu proper llibre sobre óssos polars, els animals als que ha dedicat els darrers 38 anys de la seva vida.