Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Caríntia és un estat federat situat al sud d'Àustria, fronterer amb Eslovènia i Itàlia, que gaudeix d'una orografia privilegiada i d'una densitat d'habitants prou baixa perquè algunes espècies que van ser foragitades o exterminades del territori fa alguns decennis, ara tornin a aparèixer disposades a instal·lar-s'hi de nou.
És el cas dels óssos bruns, que si bé havien format part del paisatge alpí austríac, van ser obligats a recular fins a Eslovènia i al llarg de molts anys només podien veure's en els zoos alpins, com el d'Insbruck, o dissecats i mirant-nos amb ulls de vidre en Museus d'Història Natural o de Ciències, com és el cas del que apareix a la foto.
A Caríntia, doncs, darrerament s'hi havien localitzat nou exemplars d'ós bru europeu que han trobat recer i aliment en indrets boscosos i amb aigua abundant i amb una calma i solitud tan necessàries per a l'espècie.
Els responsables del seguiment d'aquests exemplars van capturar-ne un, anomenat Roznik, i el van implantar un dispositiu de localització per tal de poder tenir molta informació sobre els seus moviments, els indrets preferits, els cicles activitat-repòs, etc.
Tanmateix, Roznik, un exemplar que era considerat no agressiu i d'activitat principalment diürna, va ser trobat mort, el juny del 2009, al costat d'un rierol dins la Vall de Logar.
Al cadàver li havien tret el cap, cosa que va confirmar que la mort no havia estat accidental sinó provocada i que el responsable era algú que disposava d'un arma de foc i que l'havia caçat com "a trofeu".
Un any després, les investigacions s'han tancat amb una acusació directa a un membre de l'Associació de Caçadors de Caríntia que serà jutjat i qui, d'entrada, ha estat expulsat de l'esmentada Associació.
Encara que són pocs, els furtius, els amants d'afusellar tot allò que se'ls posa a l'abast, els qui tenen l'índex compulsiu i premen el gallet, fan molt de mal a la natura. Perquè per a una població de 9 óssos, la pèrdua d'un exemplar és una petita catàstrofe.
Tant de bo per a l'escopetero li sigui un greu problema i una gran preocupació i la història no acabi com la del francès que es va permetre el luxe d'acabar amb el darrer ós autòcton pirinenc i que va pagar el seu biocidi exterminador amb una multa simbòlica
Caríntia és un estat federat situat al sud d'Àustria, fronterer amb Eslovènia i Itàlia, que gaudeix d'una orografia privilegiada i d'una densitat d'habitants prou baixa perquè algunes espècies que van ser foragitades o exterminades del territori fa alguns decennis, ara tornin a aparèixer disposades a instal·lar-s'hi de nou.
via RSS
