Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
El 2 de febrer, dia de la Candelera, és tradició que a la localitat de Punxsutawney (USA) despertin la marmota Phil i la treguin del seu cau. Si veu la seva ombra, encara queden sis setmanes més d'hivern. Si no, la primavera és a punt d'arribar.
Aquesta "cerimònia", de la que es fan ressò totes les televisions, no és res més que una reminiscència de quan era habitual que els homes intuïssin el final de l'hivern segons el comportament dels animals.
Als Pirineus, quan l'ós era una espècie habitual a les muntanyes, la fi de la seva hibernació coincidia amb la sortida del cau i l'arribada del bon temps. I molts pobles ho festejaven. De vegades de forma cruenta (els joves anaven a caçar un ós i el mostraven per tota la contrada), d'altres, amb balls i celebracions paganes, vinculades als festejos del Carnaval.
Al Vallespir tres pobles mantenen vives aquestes tradicions i al llarg del mes de febrer se celebren les festes de l'ós a Prats de Molló, a Arles de Tec i a Sant Llorenç de Cerdans.
Les manifestacions festives poden ser des dels Balls de l'Ós o de l'Óssa, en què un home n'acompanya un altre que va disfressat d'aquest animal, o la més elaborada de Sant Llorenç de Cerdans, en què un jove es disfressa d'ós (des de 1993 la disfressa és una pell autèntica importada del Canadà), i a les 3 de la tarda surt del cau, baixa al poble i rapta una noia a la que s'enduu dins del bosc. És perseguit i capturat per altres joves de la vila, que el duen a la plaça del poble lligat amb cadenes. És afaitat amb una destral i de sobte cau mort. Uns minuts més tard, però, es torna a aixecar, aquest cop amb aspecte humà, i balla amb la noia. La festa és molt participativa i, a més de l'ós i la jove, hi ha molts més personatges que formen part de la coreografia lúdica i simbòlica, com el Menaire i la Monaca.
Qui vulgui anar-hi, encara hi és a temps, perquè aquest any se celebrarà el proper diumenge 15 de febrer.
Els óssos, però, seguiran dormint unes setmanes més... Neva i fa fred. I tot i que en moltes comarques els ametllers estan florint, a la muntanya encara no és primavera.
El 2 de febrer feia sol i Phil es veia l'ombra... I com diu el nostre refrany: "Si la Candelera riu,l'hivern és viu."