Óssos... Osos... Bears, per Rita Gómez

La caça és una agressió massiva, sistemàtica i innecessària, només per oci i diversió, perpetrada contra éssers vius que, com nosaltres, són capaços de sentir dolor.

En la societat industrialitzada del S.XXI, no és cap acte de supervivència l'anar a caçar, perquè les necessitats bàsiques dels humans estan garantides.

Els defensors d'aquest "esport" justifiquen la seva addicció amb arguments falsos i ridículs, ofensius a la intel·ligència alguns:

. Nosaltres, els caçadors, mantenim l'equilibri ecològic regulant les espècies.

. Nosaltres, els caçadors, ens estimem molt, els animals. Però l'home ha caçat des

  dels seus orígens.

. Nosaltres, els caçadors, tenim molta cura dels nostres gossos i mai no els

   abandonem ni els fem cap mal.

. Nosaltres, els caçadors, som respectuosos amb la llei i només cacem on és permès.

Tothom que tingui dos dits de front i hagi acabat la seva escolarització obligatòria sap que l'equilibri ecològic ha existit des del principi de la vida a la Terra, abans que els "escopeteros" decidissin malbaratar el seu temps assassinant animals en nom de "la regulació de les espècies".

Tot al contrari, ha estat l'ésser humà qui ha trencat l'equilibri original de les piràmides alimentàries exterminant els depredadors que suposadament hi competien amb el propi home. Les víctimes han estat els llops, les guineus, els óssos, les rapaces diürnes i nocturnes, els linxs, els coiots... tots aquells a qui l'in-sapiens va considerar "competència" envers les mateixes preses i sobre qui va decidir que no tenia dret a la vida. Durant la dictadura es va imposar la Ley de Alimañas que premiava econòmicament l'extermini d'aquestes espècies... Aquests són els "reguladors d'espècies".

Gràcies als caçadors moltes espècies del planeta s'han extingit (l'ós bru dels Pirineus, l'alca de l'Atlàntic del Nord, el colom migratori d'Amèrica del Nord, el dronte blanc de l'illa de Reunión, els óssos de l'Atles, els lleons del Cap, els bisons europeus... i milers més) o han arribat a la vora de l'extinció, l'exemple més emblemàtic del qual és el bisó americà, afusellat sense pietat des del ferrocarril que travessava les planúries on vivien ramats imponents. Tot "per diversió" o "per negoci".

Sobre l'estimació que senten cap als animals, no cal fer-ne cap comentari. "La maté porque era mía" o "De tant que t'estimo, t'abonyego".

Si en lloc d'estimar-los els odiessin, no podem ni arribar a imaginar les massacres sobre pobres animals lliures, que no es fiquen amb ningú i que tenen dret a la vida com tots els éssers vius, com anirien.

Pel que fa al tema del maltractament als seus gossos, sobretot llebrers, són ONGs com Llebrers sense fronteres, Dogs in Spain, SOS Galgos, Scooby, Pro-Galgo i d'altres més qui cada any fan públiques estadístiques que esgarrifen.

Cada any moren a Espanya 50.000 gossos de caça sacrificats, torturats fins a la mort o cruelment penjats d'arbres un cop ja ha acabat la temporada i no els serveixen per a res més. I de la manca de control sobre els seus gossos (esterilitzacions, vacunes, microxips, registres) en parlarem un altre dia.

L'últim dels seus arguments també és rebatut per moltes organitzacions: a Espanya cada temporada es tanquen cotos per enverinar el territori per tal de desfer-se dels depredadors naturals. El projecte S.O.S Veneno té línies obertes les 24 h  per denunciar aquestes pràctiques il·legals que ocasionen cada any milers de morts indiscriminades, doloroses i lentes i que són, a més, un greu perill per a tota la xarxa tròfica, perquè la permanència d'aquestes substàncies en els cossos de les víctimes en pot generar més en convertir-se en aliment potencial d'altres depredadors que moriran també.

Els milers de cartutxos disparats que romanen al terra també contaminen, igual que ho fa el plom de la munició i que resta a la natura centenars d'anys.

Hi ha territoris on alguns caçadors segueixen utilitzant furtivament ceps i paranys (Astúries n'és un exemple pel perill que representa aquesta activitat envers l'ós bru cantàbric que sovint pot quedar-s'hi atrapat) on cauen, indiscriminadament, tota mena de bestioles patint greus amputacions o agonies lentes i doloroses.

Treballem tots plegats per canviar aquesta mentalitat primitiva i dominant. Per educar les generacions futures en la satisfacció que genera en l'esperit humà sortir a la natura a passejar, a fotografiar, a contemplar la vida en llibertat.

En el fet de tornar a casa amb milers d'imatges "caçades", incruentament, sabent que els animals seguiran vivint lliures i en pau, com és el seu dret.