Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Camille és un vell mascle d'ós bru, el darrer exemplar autòcton que viu als Pirineus navarresos i que, quan desaparegui, la nissaga pirinenca s'extingirà amb ell.
Camille va arribar a les valls de Nafarroa ara fa uns dotze anys i des d'aleshores no se n'ha mogut. Poca gent l'ha pogut observar i fotografiar, però les empremtes, petjades, rastres i atacs esporàdics a ovelles han delatat contínuament la seva presència en la zona.
Fa uns anys Camille compartia nissaga i futur amb Canelle, la darrera óssa autòctona que va ser assassinada impunement per un escopetero francès que la va abatre a trets l'1 de novembre del 2004.
Camille, el mascle d'uns 25 anys successor de Papillon, va poder ser vist la darrera primavera i la darrera tardor per les valls de Roncal i Ansó, en el que va ser definit com un comportament anòmal, ja que sempre ha estat un animal esquerp i mai no ha freqüentat més de dos dies seguits una mateixa zona, cosa que en aquest cas sí que va fer.
Els tècnics del Govern de Navarra van poder fotografiar Camille i les imatges que van difondre's van preocupar els responsables de Biodiversitat i Medi Ambient perquè l'animal presentava una gran alopècia en el llom i potes posteriors, el que els va fer sospitar de la presència d'una dermatitis agressiva, possiblement la sarna.
Quan Camille es va retirar al seu cau per passar l'hivern, la preocupació perquè pogués superar-lo va fer-se palesa. Era un exemplar vell i malalt i les possibilitats de supervivència minven amb el pas dels anys, per raons òbvies. A l'edat de Camille s'hi va afegir un altre contratemps: la passada tardor no va ser massa generosa en aglans i altres fruits feréstecs i l'animal no va poder menjar tot el que li calia per emmagatzemar el greix necessari per a la hibernació.
Tanmateix, malgrat totes les expectatives negatives al voltant de la seva salut, Camille VIU.
Fa uns dies, amb l'arribada de la primavera, va sortir del cau i, necessitat de proteïnes, va menjar-se tres ovelles de la Vall d'Erronkarri, el propietari de les quals serà ràpidament indemnitzat pel govern navarrès i elles, destinades a l'escorxador, hauran contribuït a apaivagar la gana del gran ós pirinenc.
En les fotos de tècnics del Govern navarrès, pot veure's Camille, el gran ós que, com els vells guerrers, no morirà... si més no aquesta primavera tan dolça, tan verda, tan tendra. Llarga vida a Canelle, el darrer ós autòcton.
El darrer ós autòcton perquè gràcies a nosaltres i a la nostra indiferència, a la nostra ignorància, a la nostra prepotència, a la nostra avarícia, amb ell s'extingirà una subespècie que va trigar centenars de milers d'anys a evolucionar i a la que haurem esborrat de la capa de la terra en només un segle.
Realment som una meravella. L'espècie "escollida", l'espècie "intel.ligent"... l'espècie hipotèticament creada "a imatge i semblança" ... El que som és el gran meteorit devastador que acabarà amb la vida a la Terra.
Camille és un vell mascle d'ós bru, el darrer exemplar autòcton que viu als Pirineus navarresos i que, quan desaparegui, la nissaga pirinenca s'extingirà amb ell.
Els tècnics del Govern de Navarra van poder fotografiar Camille i les imatges que van difondre's van preocupar els responsables de Biodiversitat i Medi Ambient perquè l'animal presentava una gran alopècia en el llom i potes posteriors, el que els va fer sospitar de la presència d'una dermatitis agressiva, possiblement la sarna.
via RSS
