Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Després d'uns mesos d'especulacions sobre la possibilitat que Hvala estigués prenyada i que després de la hibernació sortís del seu cau amb una nova generació d'óssos bruns, el passat dissabte va poder ser observada mitjançant prismàtics i fotografiada als boscos de Bossost amb dos petits ossalls, confirmant-se així l'augment de la població ursina dels Pirineus.
El control a distància que es fa de l'óssa, que porta un emissor intraabdominal, va fer sospitar de l'existència dels cadells perquè des que va fer la seva primera aparició fora del cau ja fa més d'un mes no s'ha mogut gaire de la zona, comportament propi de les femelles que han d'alletar i atendre els seus petits.
Els equips francesos de seguiment dels óssos reintroduïts col•laboren amb els agents de la Vall d'Aran per tenir en tot moment localitzats els tres animals i garantir-ne la intimitat i la seguretat.
Malgrat això, aquest cap de setmana els detractors dels óssos han reiniciat la campanya de sempre denunciant que han aparegut tres ovelles mortes i que una óssa amb cadells és un perill... com va demostrar el presumpte atac denunciat pel caçador jubilat de Lés que participava en una batuda de senglars en el territori on Hvala s'alimentava per fer front amb èxit el seu embaràs i la seva hibernació.
És la segona cadellada de Hvala als Pirineus. Els primers ossets que van néixer van fer-ho el 2007 i van ser batejats com Pollen i Bambou, dues femelles que van independitzar-se la passada primavera.
La foto, publicada a La Depeche.fr, mostra una Hvala que mira els seus petits, de poques setmanes de vida, que juguen. De moment no se'n pot saber el sexe. Caldrà recollir mostres com pèls o excrements per poder fer-ne les anàlisis genètiques que permetin determinar-le'n.
Els biòlegs que segueixen els óssos pirinencs esperen que alguna altra femella tingui també descendència i que la població d'aquesta zona, on només queda un exemplar autòcton, comenci a estabilitzar-se i a iniciar un creixement demogràfic que garanteixi la supervivència de l'ós bru al Pirineu, on ha estat impunement perseguit i exterminat per una minoria que s'ha cregut propietària absoluta de la vida salvatge.
La contemplació de la bellesa dels animals en el seu medi, en el seu territori, en el seu hàbitat és patrimoni de TOTS.
I als qui no els agradi tenir óssos al Pirineu, que s'hi posin fulles!
Després d'uns mesos d'especulacions sobre la possibilitat que Hvala estigués prenyada i que després de la hibernació sortís del seu cau amb una nova generació d'óssos bruns, el passat dissabte va poder ser observada mitjançant prismàtics i fotografiada als boscos de Bossost amb dos petits ossalls, confirmant-se així l'augment de la població ursina dels Pirineus.
via RSS
