Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Recuperado el cráneo del oso de Cervera de Pisuerga
Las investigaciones que se están realizando para determinar las causas de la muerte del ejemplar de oso pardo encontrado sin cabeza en el Monte del Obispo, paraje del término municipal de Resoba (Palencia), están dando muy buenos resultados, tanto que esta semana se ha podido recuperar el cráneo del animal.
Los restos estaban en posesión de un vecino de Herreruela de Castillería que declaró haberlos recogido del monte, donde buscaba cuernas de venado, creyendo que se trataba de un lobo.
El cráneo será analizado, igual que el resto del esqueleto del animal, para determinar las causas de la misteriosa muerte de este ejemplar macho hallado dentro de la zona de Reserva del Parque Natural Fuentes Carrionas-Fuente del Cobre, de la Montaña Palentina.
Aunque los dos animales son carnívoros y presentan similitudes en la estructura craneal, hay diferencias determinantes que pueden hacer que los identifiquemos sin demasiado problema.
La foto del primer cráneo es de un oso pardo. Las cuencas orbitales son mayores, la frente es más prominente y la dentadura presenta unos caninos muy desarrollados. Todo él es más robusto y contundente.
Esta foto corresponde a un cráneo de lobo, de una hembra que perteneció al grupo que filmaba Félix Rodríguez de la Fuente, y está publicada en http://www.barbastella.org/ Quizás sea más fácil de confundir con un cráneo de perro que con uno de oso, ¿no?
El misterio del oso sin cabeza empieza a resolverse. Esperemos que los análisis genéticos y toxicológicos lo cierren definitivamente y sepamos qué le pasó al animal y cómo murió.
Y esperemos que sea el último oso desaparecido de la población oriental, la más frágil, la más castigada, la más vulnerable...
La que está bajo las "competencias" de la Junta de Castilla-León.