Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Si la historia de los osos de Proaza fuera una película, el encuentro entre los dos protagonistas no hubiera sido tan filmado y fotografiado como lo ha sido el encuentro entre Furaco y Tola. Porque después de un año de "convivencia" y después de una primavera sin resultados, la del 2008, Furaco ha conseguido aparearse con Tola, una de las dos hembras protagonistas del programa de cría en cautividad que llevan a cabo la Fundación Oso de Asturias, el Parque de Cabárceno y la Universidad de León.
La osa, tras unos días de rechazo en los que mostró una cierta agresividad hacia Furaco, acabó aceptando sus requerimientos y el pasado domingo, 3 de mayo, acabó apareándose con él.
Ahora tendremos que esperar hasta la primavera del 2010 para saber si Tola traerá al mundo algún esbardo o no. La hembra es un ejemplar de 20 años y si bien pueden llegar hasta los 30 o más en cautividad, quizás sea difícil que el embarazo progrese.
La reproducción de las osas tiene dos momentos clave: la fecundación del óvulo, que permanecerá en el útero unos meses, y la implantación, que tiene lugar en otoño y que da comienzo a la gestación. Dos meses después vendrán al mundo las crías. Normalmente una o dos. De manera excepcional tres.
Por eso no sabremos el resultado de estos amores ursinos hasta el año que viene, cuando Tola salga de la osera y lo haga sola o acompañada.
Aunque creo que se sabrá antes, porque las nuevas tecnologías permiten disponer de todos los artilugios necesarios para hacer todo el seguimiento de la hibernación de la osa y asistir, si es que toca, al nacimiento de los oseznos de Furaco y Tola.
Oseznos que nunca vivirán libres en su montaña asturiana.
Oseznos que jamás sabrán que más allá de sus rejas, de su cercado, de sus cuidadores, de la gente que irá a conocerlos, a fotografiarlos, a quererlos, hay otra vida.
La libertad a cambio de una existencia garantizada, sin amenazas de ningún tipo.
Nunca, cual Segismundo, podrán decir aquello tan trascendental de :"Yo sueño que estoy aquí,/ destas prisiones cargado/ y soñé que en otro estado/ más lisonjero me vi" porque nunca tendrán la oportunidad de conocer otro entorno, otra vida, otra historia.
Aunque en el mundo que les ha tocado vivir, quizás sea lo mejor.
La osa, tras unos días de rechazo en los que mostró una cierta agresividad hacia Furaco, acabó aceptando sus requerimientos y el pasado domingo, 3 de mayo, acabó apareándose con él. 
via RSS
