Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Un bri d’esperança: 180.169 signatures per l’abolició
"Nuestra gran desgracia ha sido que nos colonizara esta raza, la más cerril de Europa y la más cruel con los animales..." (Fernando Vallejo a http://www2.redjuvenil.org/content/view/331/40/ )
La generalització de la informació en les darreres dècades ens ha apropat a mons que fins no fa massa romanien ocults i als que no se'ls reservava més que algun racó en una pàgina "calaix de sastre" d'algun diari local.
Em refereixo a totes les notícies que informen sobre els maltractaments sistemàtics i impunes que una part cada cop més reduïda d'aquesta població perpetra contra els éssers vius animals, transformats en "bocs expiatoris" de moltes frustracions, complexos i psicopaties diverses.
Aquesta setmana, per exemple, va ser notícia que algun mal nascut va espellar de viu en viu un pobre gat, que va tenir la dissort de coincidir en el mateix espai i en el mateix temps amb el psicòpata de torn.
La imatge és esfereïdora. No us la mostrem íntegra per no ferir cap sensibilitat, però no calen paraules. Ni cal dir que l'animal va haver de ser sacrificat per evitar-li tant de dolor, tant de patiment, tanta crueltat.
Fa un any i mig vaig saber de la història d'un gos d'aigües espanyol que havia estat apallissat amb una violència extrema en un poble d'Andalusia i que després havia estat abandonat greument ferit i lligat amb un filferro de punxes. L'animal va perdre un ull i va trigar dos mesos a recuperar-se de les ferides, gràcies a la meravellosa gent de la protectora Kimba de Cadiz.
A superar la por als humans ha trigat força més. Ho sé perquè el vaig adoptar i ara viu a casa, amb nosaltres, on és feliç.
El tema de la torotura és un altre món. És la tortura pública "legalitzada", la salvatjada més vergonyant i obscena exercida sobre éssers vius amb premeditació, violència extrema, brutalitat i acarnissament.
A Catalunya, però, un raig d'esperança il.lumina aquest dimecres de maig. S'ha tancat el període de recollida de signatures i se n'han aconseguit 180.169 de vàlides. Tot una demostració del que ja tothom sap: la nostra societat, la catalana, és la capdavantera en la defensa i protecció dels animals.
La nostra societat estima i respecta els éssers vius: TOTS ELS ÉSSERS VIUS.
Esperem que els polítics estiguin a l'alçada del moment històric i que, quan es debati al Parlament aquesta ILP, guanyi per golejada la proposta d'incloure dins la Llei de Protecció dels Animals TOTS els animals, els toros també.
I que deixin de ser el negoci d'uns quants, que s'enriqueixen amb subvencions i ajuts, amb la comercialització d'un espectacle que hauria d'estar penat pel Codi Penal. I que deixin de ser el "boc expiatori" de frustrats, sàdics i inconscients, snobs i pseudo-intel.lectuals que volen fer creure que després de veure imatges com aquesta, que fereix la sensibilitat de qualsevol ésser humà pietós, es poden defensar conceptes com "cultura", "art" o "tradició".
Fa un any i mig vaig saber de la història d'un gos d'aigües espanyol que havia estat apallissat amb una violència extrema en un poble d'Andalusia i que després havia estat abandonat greument ferit i lligat amb un filferro de punxes. L'animal va perdre un ull i va trigar dos mesos a recuperar-se de les ferides, gràcies a la meravellosa gent de la protectora Kimba de Cadiz.
A Catalunya, però, un raig d'esperança il.lumina aquest dimecres de maig. S'ha tancat el període de recollida de signatures i se n'han aconseguit 180.169 de vàlides. Tot una demostració del que ja tothom sap: la nostra societat, la catalana, és la capdavantera en la defensa i protecció dels animals.
via RSS
