Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Ahora sí, se ha abierto el melón. El Parlament votará antes de que termine este año si continúa con la tramitación de la iniciativa legislativa popular (ILP) que persigue que se prohíban los toros. El PP y el PSC presentarán enmiendas a la totalidad, confirmaron ayer diputados de ambas formaciones. La eventual prohibición de los toros enciende los ánimos hasta tal punto que ni siquiera hay acuerdo dentro de los propios partidos. En las filas socialistas y en las de CiU, por ejemplo, existen partidarios y detractores de la fiesta. Ambas formaciones han decidido, después de no poco debate, que darán libertad de voto a sus diputados. En el caso del PSC, se propondrá que el voto sea secreto, apunta el diputado y taurino confeso del partido David Pérez. En ERC e ICV son, salvo sorpresas, partidarios de la prohibición.
Aquesta és la bona nova que tots els defensors de la VIDA, que tots els qui rebutgem la tortura, la crueltat i el sadisme en qualsevol de les seves manifestacions esperàvem amb il·lusió i amb esperança: que el Parlament debati la ILP presentada per la Plataforma PROU, amb el suport directe de 180 169 persones i el real de la majoria de la població no només catalana sinó de tot l'estat espanyol.
La notícia, però, comença a tenyir-se de dubtes. Fa un mes PP i PSOE (en totes les seves versions folklòriques, PSC inclòs) van rebutjar penalitzar les festes on es maltracta animals. Tant que es barallen i tan poc que els costa posar-se d'acord en el tema de la tortura animal!!
Però el veritablement greu, el que és escandalós, el que no hauríem de tolerar els ciutadans que paguem els sous dels diputats del Parlament de Catalunya és que els partidaris de la tortura animal no donin la cara, que amaguin la seva vergonya de gaudir davant "l'espectacle" penós i impietós de l'agonia i mort d'un ésser viu darrere d'un "vot secret".
NO, SENYORS!!
Es vota amb la mà aixecada, la cara aixecada i dient ben clar i català "JO SÓC PARTIDARI DE LA TOROTURA".
Perquè els votants sàpiguen qui hi ha a les llistes electorals...
Perquè els votants sapiguem quin és el pa que s'hi dóna en molts dels partits "majoritaris"..
Perquè com deia Gandhi, el tracte que una societat dóna als seus animals ens parla del progrés moral de cada nació.
I, sobre tot, perquè és de COVARDS, així, amb majúscules, amagar-se davant el poble al qui representen i refugiar-se en el col·lectiu. És de COVARDS protegir-se privilegiadament de l'opinió que el poble que els ha votat pugui tenir si sabessin que ses senyories són dels que gaudeixen asseient-se en un "tendido", amb el puro ben gros, les ulleres de sol, el vestit d'Armani i la Barbie superestar al costat, per gaudir de la tortura premeditada, vergonyant, acarnissada i cruel que s'amaga sota això que diuen "tauromàquia" i de la que -sembla ser- molts dels diputats gaudeixen (el Sr.Montilla inclòs) però que els deu fer vergonya que se sàpiga...
Doncs NO.
Amb la mà ben alçada, la cara ben alta i que tothom que viu, treballa i cotitza a Catalunya pugui saber-ho.
Exigeixo el dret a saber, a conèixer, a mirar a la cara a aquells que des de un pressumpte "servei" a la societat volen amagar les seves misèries en l'anonimat, en el secretisme.
Sr. David Pérez. Si tan orgullós està de ser taurí... LLUM i TAQUÍGRAFS!!!
TRANSPARÈNCIA!!
Allò de què tant s'omplen la boca i que tan poc practiquen!!
El passat 14 d'octubre el diari El País publicava aquesta notícia:
via RSS
