Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Cada dia que passa és un dia en què la força destructora de la nostra espècie acaba implacablement amb boscos, rius, mars, muntanyes i biodiversitat.
I quan ja no queda espai sense envair per l'home, la supervivència de la fauna salvatge esdevé difícil, arriscada i, de vegades, impossible.
La notícia d'avui ens parla d'un cadell d'ós negre, d'un any de vida, protagonista d'una història amb final feliç.
Els fets van esdevenir en el càmping Mankar, dins de l'àrea del Mont Baldy, a Califòrnia, una zona com altres desenes de milers destinades a l'esbarjo i negoci de la pesca i la vida a "l'aire lliure", en un espai natural on encara viuen supervivents de les grans espècies de mamífers americans.
Sembla ser que els campistes, segurament sense cap capacitat per pensar que "un ós alimentat és un ós mort", van acostumar l'animal a trobar-hi menjar fàcil i a freqüentar els afores del campament... fins que algú va decidir que el plantígrad podria arribar a ser "perillós" per a la seguretat dels usuaris de l'equipament, perquè l'animaló ja havia fet la letal associació home=aliment, i calia fer-hi alguna cosa.
Cada any, i en aquest estat americà, entre 6 i 12 óssos moren perquè els han fet humano-dependents i no hi ha cap lloc on reubicar-los o acollir-los, i acaben sent sacrificats.
Sortosament, un dels rangers de la zona va contactar amb el Centre de Rescat de Fauna Salvatge "Lions, Tigers and Bears", d'Alpine, la responsable del qual va oferir-se per fer-se'n càrrec de l'ós negre per sempre més.
Aquest ós negre americà, a qui paradoxalment han posat de nom Liberty, ha salvat la vida a canvi de passar tota la seva existència reclòs en un recinte on rebrà atencions i aliment, a canvi d'haver perdut la seva condició d'animal lliure i salvatge.
Gràcies, com sempre, a la implacable apropiació del planeta per part de l'espècie "escollida", el depredador més letal que mai ha existit. I a la absoluta incapacitat de pensar de la majoria dels seus individus.
Cada dia que passa és un dia en què la força destructora de la nostra espècie acaba implacablement amb boscos, rius, mars, muntanyes i biodiversitat. 
via RSS
