Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
A finals d'abril, els treballadors d'un camp d'extracció de petroli a Alaska van alertar les autoritats del Servei de Vida Salvatge i Mamífers Marins sobre la presència d'un cadell d'ós d'uns quatre mesos d'edat sense la mare.
El petit havia estat vist per primer cop quan va sortir del cau d'hivernació amb la seva mare i un germà, feia set setmanes. La mare va ser sedada per posar-li un collaret de seguiment per poder tenir controlats els seus moviments i garantir-ne la seguretat, però pocs dies després el collar li va caure i se'n va perdre el rastre.
Dimarts 26 d'abril, operaris de l'empresa petroliera van veure el cadell sol i, un cop donada la veu d'alerta, es va organitzar una operació de recerca de la mare i l'altre cadell, però va ser endebades. El petit osset solitari va desapàrèixer i no va ser fins dijous 28 que va tornar a veure-se'l per la zona, sol i molt afeblit, per la qual cosa es va decidir capturar-lo i traslladar-lo al Zoo d'Anchorage on se l'està alimentant amb una llet especial, rica en greixos i d'elevat contingut proteïnic, i on viurà fins que se li trobi un lloc d'acollida definitiu.
La recerca de la mare i de l'altre cadell no ha reeixit i el que els hagi pogut passar és un misteri. Consideren poc probable que haguessin estat abatuts per algun caçador d'un poblat relativament proper, Inupiat Nuiqsut, perquè tot i estar autoritzats a practicar la caça de subsistència han d'informar obligatòriament de la mort del plantígrad al Servei de Vida Salvatge, cosa que no ha passat.
I altres hipòtesis parlen de la separació del grup familiar si la mare els defensava de l'atac d'un mascle, o bé que ella no estigués en condicions d'alletar els petits i els hagués abandonat, o potser que una tempesta hagués dispersat la família i el petit cadell no hagi estat capaç de seguir-ne la pista.
La qüestió és que el petit ha aconseguit salvar la vida, però ha perdut la família i la llibertat. Tanmateix, malgrat que el preu a pagar sigui molt alt, que la petita óssa polar hagi aconseguit sobreviure és una excel·lent notícia.
via RSS
