Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
El passat 19 de març, dissabte, moria Knut, un dels óssos més mediàtics de la història i un dels més visitats del món. La seva història va començar el 5 de desembre dels 2006, quan la seva mare, l'óssa polar Tosca, va dur al món dos cadells.
Un d'ells va morir, però l'altre va poder ser rescatat i alletat artificialment, esdevenint un centre d'interès per a biòlegs, conservadors del Zoo de Berlín i públic en general, commosos per la que era una història amb un final feliç.
La primera tragèdia que va viure Knut va ser la mort prematura del que havia estat el seu cuidador i mare substituta, Thomas Dörflein.
El segon trauma, deixar de ser un dolç cadell estimat i amanyagat per transformar-se en un ós adult que va haver de compartir recinte amb altres dos congèneres i deixar de ser el centre d'atenció dels seus cuidadors, que ja no podien jugar amb ell.
Sembla ser que Knut va canviar de comportament i que se'l veia neguitós, aïllat, incòmode en el seu nou recinte i en les seves noves circumstàncies.
El dissabte 19 de març, mentre alguns centenars de persones visitaven el Zoo de Berlín i contemplaven el recinte dels óssos polars, amb Knut entre ells, van veure, astorats, com l'animal caminava sense mantenir l'estabilitat i queia, tràgicament, en el llac artificial que envolta la zona exterior del recinte, sense poder-ne sortir.
La necròpsia parla d'una encefalitis d'origen víric, que no s'havia manifestat amb anterioritat, i que tot i que Knut hagués pogut ser rescatat i no hagués mort ofegat, hauria acabat amb la seva vida igualment, perquè els danys cerebrals eren irreversibles.
El Zoo de Berlín s'ha quedat sense el seu animal més emblemàtic. Els seus seguidors, sense la possibilitat de veure'l créixer.
El passat 19 de març, dissabte, moria Knut, un dels óssos més mediàtics de la història i un dels més visitats del món. La seva història va començar el 5 de desembre dels 2006, quan la seva mare, l'óssa polar Tosca, va dur al món dos cadells. 
via RSS
