Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Va ser el 1997 quan Pyros,un mascle d’ós bru europeu arribat d’Eslovènia, va ser alliberat als boscos de Melles, al sud de França, a tocar de la Vall d’Aran.
Juntament amb Mellba i Ziva, van ser els primers exemplars d’una nova nissaga que tenia la missió de reforçar una població autòctona al llindar de l’extinció.
Han passat 14 anys i Pyros, que ara ja en té 23, ha estat el mascle dominant en un extens territori i ha pogut ser fotografiat mitjançant càmeres automàtiques amb alguna femella o tot sol. També ha estat el pare de disset dels vint-i-quatre ossets nascuts als Pirineus els darrers anys.
El 2006, i en una segona fase del Projecte Life, França va alliberar cinc exemplars més d’ós bru, quatre femelles –Palouma, Franska, Hvala i Sarousse- i un mascle, Balou.
La presència de Pyros i el seu lideratge van fer que Balou es desplacés cap als Pirineus Orientals i s’establís al sud-oest de l’Aude i a l’Haute-Ariege, on hi ha romàs des del seu alliberament.
Ara fa un mes, però, els equips que fan el seguiment dels óssos pirinencs van poder constatar la presència de Balou a la zona de la Vall d’Aran i Comminges, al nucli central dels Pirineus.
Segons informa Pays de l’Ours-Adet, el dies 9, 10, 18 i 19 de juny, Balou va poder ser captat per càmeres automàtiques situades dins el terme de Vielha-Mitjaran, als Pirineus centrals, el que confirma la seva presència en aquesta zona. I en el mapa que l'esmentada organització ha difòs, es pot veure el camí recorregut pel mascle eslovè.
Si Balou ha arribat en època de zel de les ósses pirinenques, és possible que s’hagi aparellat amb alguna d’elles, el que seria molt positiu per a la població ja que n’augmentaria la diversitat genètica marcada fins ara per l’hegemonia reproductora de Pyros.
Una excel·lent notícia, la del retorn de Balou. I si els propers cadells que veuran el món als Pirineus centrals el proper hivern pertanyen a la seva nissaga, serà una prova irrefutable de la bona adaptació dels óssos reintroduïts en un medi que els ofereix tot allò que els cal: aliments, tranquil·litat, molt de territori, aigües sense contaminar, boscos frondosos i la protecció dels estats que van permetre, no fa massa dècades, que els fa un segle abundants óssos bruns pirinencs estiguessin a punt de desaparèixer-hi per sempre.
Va ser el 1997 quan Pyros,un mascle d’ós bru europeu arribat d’Eslovènia, va ser alliberat als boscos de Melles, al sud de França, a tocar de la Vall d’Aran.
via RSS
