Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Dos historias, las protagonistas de las cuales son dos osas cantábricas, han tenido un final feliz.
Una de ellas es Lara, la joven hembra que apareció gravemente herida en Larón el pasado 7 de abril, ha conseguido superar totalmente las lesiones que presentaba y el pasado 19 de agosto fue devuelta al Parque Natural de Fuentes del Narcea, su casa.
Lara fue atendida a lo largo de cuatro meses en el Centro de Recuperación de Fauna Salvaje de Sobrescobio y de la incertidumbre inicial, que hacía temer por su vida, día a día el pronóstico se hizo más optimista hasta su total recuperación.
El aspecto de la joven osa, de un año y medio de edad, es magnífico. La foto que ilustra su historia, difundida por el gobierno del Principado de Asturias, nos muestra un animal bien alimentado, con un peso superior al de los individuos de su edad en libertad (lo que garantizaría una posible hibernación sin problemas) y con una gran energía y vitalidad.
Lara vivirá libre, en su casa, pero igual que ocurrió con Villarina, se han dispuesto mecanismos de seguimiento y control para evitar cualquier complicación o problema en su regreso a la vida salvaje.
Para ello le han sido colocados un collar con GPS, una radioemisora en el pelo –que se desprenderá naturalmente la próxima primavera, cuando renueve su pelaje- y un crotal el una oreja, a fin de poder hacer también un seguimiento visual a distancia.
Lara ha regresado a su mundo. A su vida, a seguir con su historia de osa cantábrica que un día tuvo la suerte de ser salvada de la muerte y a la que le queda una larga vida por delante.
La otra osa es nuestra amiga “La Güela”. Fue encontrada en estado pre-agónico, el pasado 8 de julio, en Cervera de Pisuerga (Palencia). Capturada y trasladada a las instalaciones veterinarias del Parque de la Naturaleza de Cabárceno se determinó que su estado de salud se debía a causas absolutamente naturales vinculadas a su edad avanzada (20-25 años), a la pérdida de facultades sensoriales (dificultades de visión) y a un grave desgaste de la dentadura que no le había permitido alimentarse normalmente.
La Güela pesaba sólo 53 quilos y su estado de debilidad extrema, deshidratación e inanición la habían llevado a yacer inmóvil en el lugar donde fue observada y de donde fue rescatada de una muerte segura.
La osa, totalmente recuperada, fue liberada el pasado mes de agosto en una zona con abundantes recursos naturales para los osos dentro del Parque Natural de Fuentes Carrionas y Fuente Cobre-Montaña Palentina.
A la Güela no le queda mucho futuro. Quien sabe si este será su último invierno. Pero lo que quizás intuya es que el azar le ha regalado un tiempo que la naturaleza consideraba finiquitado.
Dos historias, las protagonistas de las cuales son dos osas cantábricas, han tenido un final feliz.
via RSS
