Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
La Generalitat de Catalunya y el Conselh Generau d'Aran gestionan el seguimiento de los osos pardos en los Pirineos. Mediante equipos para la captación automática de fotografías, videos, observaciones directas, análisis e identificación de huellas, pelos y excrementos, posibles depredaciones e indemnización de daños, los técnicos que forman parte del grupo de expertos que desde hace años estudia y sigue la vida de nuestros plantígrados pirenaicos recogen datos y evidencias sobre la adaptación de los osos eslovenos en nuestra cordillera y su futuro.
El 2010 fue un año especialmente importante para el futuro de los osos en la zona central del Pirineo porque llegaron al mundo cuatro oseznos -tres hembras y un macho- que aseguran el futuro inmediato de la especie.
En enero del 2010, en su osera, Caramelles daba a luz dos oseznos que fueron observados por primera vez el 20 de junio del 2010 en Francia.
Caramelles es hija de Melba, una de las dos osas eslovenas reintroducidas en 1996 a la que un cazador francés mató el 27 de septiembre del 1997, dejando tres oseznos huérfanos. Caramelles pudo sobrevivir sin los cuidados de la madre y llegar a cumplir los catorce años que ahora tiene.
El padre de los oseznos de Caramelles es Pyros, el oso dominante de la montaña que llegó de Eslovenia también en 1996 y que ya tiene veinticuatro años.
Y en otra cueva escondida, en la misma época y año, Bambou (que sólo tenía tres años, edad precoz para una osa) trajo al mundo a dos oseznas, hijas también de Pyros.
Una vez pasado el primer año, que es el más crítico para la supervivencia de los oseznos, este verano se han podido fotografiar y avistar a los dos grupos familiares, o a algunos de los jóvenes osos en solitario, desplazándose por las montañas del Valle de Arán y del sur de la Alta Garona y de l'Ariège.
Las fotos muestran ejemplares sanos que viven libremente en los bosques pirenaicos y que son garantía de futuro.
Y los videos que pueden verse en www.paysdelours.com/fr/videos-ours-2010.html son un documento maravilloso que nos muestra escenas imposibles de disfrutar si no fuera por las cámaras automáticas que las han capturado.
Si ningún homo in-sapiens se cruza en el camino de estos cuatro jóvenes osos, la especie irá recuperándose y el animal emblemático de la vida salvaje podrá reconquistar, lentamente, su papel en la compleja red de la Biodiversidad.
Y los que defendemos el Biocentrismo ante el Antropocentrismo o el Teocentrismo seremos un poco más felices.
La Generalitat de Catalunya y el Conselh Generau d'Aran gestionan el seguimiento de los osos pardos en los Pirineos. Mediante equipos para la captación automática de fotografías, videos, observaciones directas, análisis e identificación de huellas, pelos y excrementos, posibles depredaciones e indemnización de daños, los técnicos que forman parte del grupo de expertos que desde hace años estudia y sigue la vida de nuestros plantígrados pirenaicos recogen datos y evidencias sobre la adaptación de los osos eslovenos en nuestra cordillera y su futuro.
via RSS
