Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Uns mesos després que l'organització Pays de l'Ours-Adet engegués una campanya adreçada a buscar un nom per als óssos nascuts als Pirineus el passat 2010, els quatre cadells ja tenen nom.
De les trenta tres mils propostes arribades d'arreu del món, fins i tot de països tan remots com Austràlia, Tailàndia, el Japó o Togo, es van pre-seleccionar 26 noms i ha estat un jurat qui ha hagut de decidir quins eren, finalment, els escollits.
A les dues petites ósses de Bambou, dues femelles, se les coneixerà a partir d'ara com a Floreta i Fadeta. L'ós mascle de Caramelles serà en Pelut, i l'osseta, Plume.
El fet que aquests animalons tendres i estimats hagin estat "batejats" (com van ser-ho, en el seu dia, Nhèu i Noisette, les dues filles de Hvala nascudes el 2009) és força significatiu perquè, malauradament, en tenim tan pocs, d'óssos, que podem singularitzar-los i conèixer-los un a un amb el seu propi nom.
Abans que els anessin exterminant any rere any, els óssos dels Pirineus eren coneguts amb noms genèrics: pedescaou o peudescalç, la senyora, martí...
Però quan els óssos podien comptar-se amb els dits d'una mà, van passar a ser gairebé com de la família, com el cavall de casa o el gos d'atura. I van començar a posar-los nom.
Els darrers óssos autòctons de nom conegut van ser Canelle, Camille i Papillon. Els actuals són tots fills i néts dels primers reintroduïts procedents d'Eslovènia, que van passar de ser exemplars anònims en els seus boscos de Kočevje Rog a ser coneguts com a Pyros, Melba i Ziva.
Si aquestes iniciatives serveixen per difondre més i més la necessitat de conservar la biodiversitat en els Pirineus i arreu del Planeta; si aconsegueixen conscienciar les noves generacions sobre el paper determinant que totes les especies tenen a la natura i aquestes noves generacions es comprometen amb la protecció del món natural i el seu futur, segur que Floreta, Fadeta, Pelut i Plume viuran molts i molts anys, en pau i tranquil·litat, en el seu refugi pirinenc.
I naixeran més óssos bruns i potser, algun dia, tothom els voldrà i els protegirà.
Uns mesos després que l'organització Pays de l'Ours-Adet engegués una campanya adreçada a buscar un nom per als óssos nascuts als Pirineus el passat 2010, els quatre cadells ja tenen nom.
via RSS
