Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Era el 17 de maig del 2006 quan una óssa eslovena a qui van anomenar Hvala era alliberada a Arbas, Pays de l’Ours, dins el projecte Life de recuperació de l’espècie en els Pirineus.
L’abril del 2007, Hvala va sorprendre a tothom quan va sortir de la hibernació acompanyada de dos cadells, un mascle i una femella, que van rebre els noms de Pollen i Bambou.
Els petits óssos van créixer, van independitzar-se de la mare i van fer la seva vida. I Pollen, la femella, va trobar-se amb Pyros, el gran mascle dominant de la serralada, la primavera del 2010.
Pollen va portar al món un petit osset al cau on hibernava i, com havia fet la seva mare quatre anys enrere, va ensenyar-li el món que l’esperava així que va arribar la primavera.
Tanmateix, la vida li tenia reservada al petit osset un camí molt curt. Tan curt que el 12 de juliol ja havia acabat.
Alertats per la presència de voltors que volaven assenyalant la presència d’algunes restes animals, l’equip de seguiment dels óssos al Pirineu va descobrir dins el terme municipal de Saint Lary la carcassa d’un ós molt petit que servia d’aliment als rapinyaires.
De la primera observació feta sobre el cadàver els científics van determinar que les causes de la mort eren difícils de concretar, però sí que es descartava un atac de qualsevol altre depredador, un ós mascle adult inclòs, i també es descartava que hagués estat víctima d’un tret.
La mortalitat dels óssos en el seu primer any de vida és del 50%, i les causes poden ser tan diverses com alguna malaltia o malformació congènita, algun accident traumàtic, la inexperiència de una óssa que pareix per primer cop i no sap com tenir prou cura de la seva descendència...
Posat que tot era molt incert, fins i tot la identitat del petit ós, van traslladar les despulles a un centre especialitzat per poder realitzar una autòpsia i anàlisis genètiques que certifiquessin quin ós era i per què havia mort.
Fa un parell de setmanes es van fer públics els resultats que confirmen que era un fill de Pollen i de Pyros i que va morir per causes naturals.
Si sempre és una catàstrofe la pèrdua d’un jove exemplar d’una espècie protegida, en aquest cas encara ho és més perquè la població pirinenca gira al voltant dels vint o vint-i-cinc exemplars i serà força difícil que pugui assolir un nombre d’individus estable que en garanteixi el futur.
Els óssos iniciaran la hibernació ben aviat i quan torni la primavera segurament seran més. Hi ha prou territori per a ells i recursos naturals que en garanteixin la subsistència. Ara caldrà que la sort també es posi del seu costat i que els petits sobrevisquin, es facin grans i perpetuïn l’espècie.
Era el 17 de maig del 2006 quan una óssa eslovena a qui van anomenar Hvala era alliberada a Arbas, Pays de l’Ours, dins el projecte Life de recuperació de l’espècie en els Pirineus.
via RSS
