Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
CHURCHILL: un paraiso en peligro
Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!
Un aiguamoll és un ecosistema que es caracteritza per l'embassament d'aigües no massa profundes, sobre un terreny planer i impermeable que acull gran abundància d'espècies vegetals com joncs, canyes i altres plantes herbàcies, així com gran nombre d'espècies animals per a les quals el medi aquós és insubstituïble a l'hora de reproduir-se i passar algunes etapes de la seva vida.
Històricament l'home hi ha lluitat en contra. Els ha dessecat, els ha transformat en àrees de conreu, els ha contaminat, els ha explotat sense mesura buidant-los les aigües i exterminant-ne les espècies que hi eren presents i per a les quals l'aiguamoll els era vital (aus, amfibis, rèptils, petits mamífers, insectes, peixos, microorganismes...), els ha substituït per ciment i totxanes, i altres malvestats inherents a la incapacitat o desinterès de la nostra espècie -de molts individus de la nostra espècie- de pensar en un món global, en altres legítims habitants del planeta Terra.
Tanmateix, els aiguamolls ens donen béns i serveis, perquè més enllà del seu valor cultural i turístic, són vitals per al control d'inundacions, per a la recàrrega d'aqüífers i obtenció d'aigües netes, per a la depuració d'aigües, per a la retenció de sediments i obtenció de nutrients, per lluitar contra el canvi climàtic i com a reserva de biodiversitat, no només d'espècies residents sinó com a refugi vital per a les aus migratòries.
A casa nostra ja fa molts anys que la lluita per a la recuperació i protecció dels aiguamolls va per molt bon camí, i els resultats són alhora gratificants i esperançadors.
La superfície dels nostres hàbitats humits és de vint-i-tres mil hectàrees i, a més dels més coneguts i extensos, com són els de l'Empordà, el Delta de l'Ebre, Banyoles o el Delta del Llobregat, s'han recuperat espais de gran valor ambiental com els estanys de Sils o el d'Ivars d'Urgell, o els poc coneguts aiguamolls de Granollers de Segarra, a Torrefeta i Florejacs.
A l'estat espanyol hi ha aiguamolls de gran valor estratègic i biològic, ambiental i social, com las Tablas de Daimiel o Doñana, per exemple. Ambdós estan greument amenaçats per la presencia de pous il·legals de captació d'aigües que exploten els aqüífers i posen en greu perill el futur d'aquests espais. Sortosament hi ha organitzacions com WWF Spain que lluiten en molts fronts per la preservació dels aiguamolls i la conservació de les zones humides d'arreu del país i del món, i que seguiran fent-ho en nom de tots nosaltres, els que els donem suport, els que som biocentristes i estimem aquesta nau anomenada Planeta Terra.
Un aiguamoll és un ecosistema que es caracteritza per l'embassament d'aigües no massa profundes, sobre un terreny planer i impermeable que acull gran abundància d'espècies vegetals com joncs, canyes i altres plantes herbàcies, així com gran nombre d'espècies animals per a les quals el medi aquós és insubstituïble a l'hora de reproduir-se i passar algunes etapes de la seva vida.
via RSS
