.
 Després d'uns mesos d'especulacions sobre la possibilitat que Hvala estigués prenyada i que després de la hibernació sortís del seu cau amb una nova generació d'óssos bruns, el passat dissabte va poder ser observada mitjançant prismàtics i fotografiada als boscos de Bossost amb dos petits ossalls, confirmant-se així l'augment de la població ursina dels Pirineus.
El control a distància que es fa de l'óssa, que porta un emissor intraabdominal, va fer sospitar de l'existència dels cadells perquè des que va fer la seva primera aparició fora del cau ja fa més d'un mes no s'ha mogut gaire de la zona, comportament propi de les femelles que han d'alletar i atendre els seus petits. Els equips francesos de seguiment dels óssos reintroduïts col•laboren amb els agents de la Vall d'Aran per tenir en tot moment localitzats els tres animals i garantir-ne la intimitat i la seguretat. Malgrat això, aquest cap de setmana els detractors dels óssos han reiniciat la campanya de sempre denunciant que han aparegut tres ovelles mortes i que una óssa amb cadells és un perill... com va demostrar el presumpte atac denunciat pel caçador jubilat de Lés que participava en una batuda de senglars en el territori on Hvala s'alimentava per fer front amb èxit el seu embaràs i la seva hibernació. És la segona cadellada de Hvala als Pirineus. Els primers ossets que van néixer van fer-ho el 2007 i van ser batejats com Pollen i Bambou, dues femelles que van independitzar-se la passada primavera. La foto, publicada a La Depeche.fr, mostra una Hvala que mira els seus petits, de poques setmanes de vida, que juguen. De moment no se'n pot saber el sexe. Caldrà recollir mostres com pèls o excrements per poder fer-ne les anàlisis genètiques que permetin determinar-le'n. Els biòlegs que segueixen els óssos pirinencs esperen que alguna altra femella tingui també descendència i que la població d'aquesta zona, on només queda un exemplar autòcton, comenci a estabilitzar-se i a iniciar un creixement demogràfic que garanteixi la supervivència de l'ós bru al Pirineu, on ha estat impunement perseguit i exterminat per una minoria que s'ha cregut propietària absoluta de la vida salvatge. La contemplació de la bellesa dels animals en el seu medi, en el seu territori, en el seu hàbitat és patrimoni de TOTS. I als qui no els agradi tenir óssos al Pirineu, que s'hi posin fulles!
|
