.
 Tots els oceanògrafs del món, els especialistes en ecosistemes marins i en gel i tots els científics que fa anys estudien l'escalfament global i el canvi climàtic han coincidit en avançar una realitat preocupant i irreversible: la pèrdua de gel en l'Àrtic serà, l'estiu del 2009, la més important i greu de la història recent del planeta.
Fa anys, quan estudiaves o llegies articles científics sobre l'Àrtic o l'Antàrtic, t'assabentaves de l'existència d'espais oberts envoltats de gel que mai no arribaven a congelar-se i que es van anomenar polínies , paraula d'origen rus Полынья , que es referia a un forat en el gel.
Les polínies són com illes de vida per a moltes espècies de cetacis, com les belugues o els narvals, ja que els permet d'accedir a la superfície per respirar.
Ara, però, tot l'oceà està esdevenint una immensa "polínia". I investigadors de prestigi mundial, com l'oceanògraf Carlos Duarte, han descrit el desgel sense aturador que amenaça de deixar els dos extrems del planeta sense gel en poques dècades de manera plàstica i inapelable.
 Diu l'eminent científic, tot just retornat de la darrera campanya a l'Àrtic que "el que hi estem veient és un canvi sobtat. Quan arribes al límit del gel aprecies una taca d'aigua tranquil.la que s'estén per 30 o 40 quilòmetres i que és diferent de la resta. És el gel que "sua" i es fon a una velocitat de vertigen." Tanmateix, són nul.les les veus que difonen aquesta realitat, que la presenten als ciutadans a l'hora de sopar des dels telenotícies, des de qualsevol cadena de televisió, des de qualsevol ràdio o altre mitjà de comunicació. Si no fos perquè el tema és d'una gravetat inqüestionable, fins i tot podríem resumir la situació amb aquell acudit que deia: "-A tu què et molesta més, la ignorància o la indiferència? I l'interlocutor responia: -Doncs... ni ho sé, ni m'importa."
I així anem... ignorant el que passa més enllà dels nostres nassos.
Manifestant indiferència per temes que haurien de ser ab-so-lu-ta-ment prioritaris, perquè ens hi va LA VIDA.
|
