.
 El passat 7 de setembre, en un bosc proper a Prades, un caçador que participava en una batuda de senglars va ferir accidentalment l'ós Balou en confondre'l amb un dels animals que perseguien per abatre. Quan va adonar-se del error, ell mateix va aturar la batuda i va adreçar-se a la gendarmeria més propera per alertar dels fets i per tal que tècnics de l'equip de seguiment dels óssos bruns pirinencs poguessin avaluar l'estat de l'animal.
Balou ja no hi era, però mostres de pèl i sang recollides en la zona van confirmar que es tractava d'ell.
L'anàlisi visual de l'animal, trobat l'endemà 3 quilòmetres enllà del lloc on va ser tirotejat, va confirmar que estava ferit, que no podia recolzar la pota davantera però que el seu estat general era bo, per la qual cosa els tècnics van decidir que les ferides podien tancar-se sense cap intervenció veterinària i que es faria un seguiment de l'animal per prevenir qualsevol problema però que confiaven en la fortalesa del mascle i en la natura mateixa.
L'associació Pays de l'ours-Adet, una organització que ja fa anys que lluita pel manteniment dels plantígrads al Pirineu i que dóna suport a la política de reintroduccions de la Unió Europea, va denunciar el caçador per "actitud perillosa contra una espècie protegida i amenaçada" i va tornar a reclamar que hi hagi lleis que protegeixin encara més les espècies emblemàtiques davant els freqüents "accidents" de caça que han acabat, en pocs anys amb Claude, Canelle, Melba, Palouma i Franska. Un nombre de pèrdues absolutament insostenible per a una espècie que fins fa 100 anys campava pels Pirineus lliure i poc amenaçada.
Ara fa pocs dies s'ha fet públic que Pays de l'Ours ha retirat la demanda contra el caçador a canvi que faci pedagogia davant el col•lectiu de caçadors sobre el que representa anar al bosc amb una escopeta a les mans i que difongui actituds positives entre els caçadors per tal de fer compatible l'accés al medi natural i la supervivència dels óssos, sovint vistos com a amenaces, com a depredadors, com a "enemics". Balou ha hivernat, a tornat a passejar-se pels seus boscos i sembla que les ferides han cicatritzat.
I el més important de tot: les dues parts enfrontades han signat la pau.
Si tots prenen consciència de com és d'important mantenir els ecosistemes, l'equilibri natural de cada racó del nostre planeta, tots hi guanyarem. Els óssos perquè podran continuar vivint a la que ha estat la seva casa des de temps immemorials.
I nosaltres perquè els sabrem allà, lliures i estalvis, i vetllarem per la seva supervivència i pel seu dret a la vida. La imatge és del dia de l'alliberament de Balou, el 2 de juny del 2006.
|
