Óssos... Osos... Bears, per Rita Gómez

"La veritable bondat de l'home només pot manifestar-se amb absoluta netedat i llibertat envers aquells que no representen cap força. La veritable prova de la moralitat de la humanitat, la més pregona (tan pregona que s'escapa de la nostra percepció), rau en la relació que manté amb aquells que estan a la seva mercè: els animals. I aquí va ser on es va produir el daltabaix essencial de l'home, tan essencial que d'ell se'n deriven tots els altres."        

                       La insuportable lleugeresa de l'ésser, Milan Kundera

Una de les característiques de la societat en què vivim és l'extraordinària  importància i l'inqüestionable poder que han arribat a assolir els mitjans de comunicació, fins al punt que allò que no surt a la televisió, no surt als diaris o no se'n parla a les ràdios, senzillament no existeix.

Una altra de les característiques de la societat actual (sens dubte hereva del canvi de mentalitat de l'Humanisme) és l'antropocentrisme impenitent que fa que sempre i pertot la prioritat sigui tot allò que passa, esdevé, agrada, preocupa, amenaça, distreu, etc... els membres d'aquest "lobby" planetari que és l'espècie humana.

Aquestes dues premisses són fàcilment demostrables: agafem un diari, mirem una televisió o escoltem una emissora de ràdio qualsevol i analitzem quin percentatge d'informació té com a objectiu parlar dels affers humans i quin percentatge es dedica a parlar de temes animalistes, mediambientals o, senzillament, cientifistes.

Penso que hi ha, a més, altres raons de fons que alimenten aquesta dinàmica. Una d'elles és política: per què els que en viuen han de dedicar temps als que no voten, no tenen sindicats, no tenen veu?
L'altra pot ser més perversa: la ignorància o la indiferència del poble envers qüestions no especistes  manté en els llocs de poder i/o de privilegi aquells que en viuen, directament o indirecta.

I per aquestes raons i per moltes més sempre he intentat difondre, des dels petits espais de què he disposat, l'altra vida, l'altra realitat, els altres problemes, les altres injustícies, els altres crims, els altres patiments, els altres exterminis... Els que nosaltres, espècie hipotèticament "escollida i superior", infligim als nostres companys de viatge per l'univers: els animals.
Perquè, al cap i a la fi, tots vivim en aquesta casa comuna que es diu Planeta Terra i tots hi tenim uns drets. Nosaltres, a més, tenim obligacions.

Amb la intenció de fer arribar aquest pensament a qui vulgui llegir-ho, va néixer aquesta web.
I amb la intenció de ser la veu dels qui no en tenen, va néixer Animalons, un programa quinzenal que ha conclòs la seva segona temporada d'hivern a la sintonia de Ràdio Gelida.

Juntament amb la Lluïsa Llop, que de seguida va acceptar compartir amb mi aquesta experiència comunicativa, van plantejar-nos un espai de ràdio en el que poguéssim difondre tot allò que afectava o tenia com a protagonista el món animal i que com a molt havia aparegut en algun racó de pàgina, amagat entre altres notícies "infinitament" més importants, perquè els temes tractats es referien als reies de la creació: nosaltres, els humans.

I a Animalons hem parlat de les protectores i de la seva tasca impagable envers tots els animals domèstics (i cada cop més, animals exòtics) que nosaltres, els humans, un dia portem a casa nostra i un altre dia decidim que ja no els volem, els donem un cop de peu al cul i els engeguem al mig del carrer, abandonant-los a la seva sort, a la misèria, a la mort...

Hem parlat, també, dels greus problemes que ocasionem directament i indirectament nosaltres, els humans, quan l'abandonament del que es coneix com a "espècies exòtiques" arriba al carrer, als boscos, als llacs, als rius... al medi natural que ha mantingut un equilibri perfecte fins que nosaltres ens hem entestat a trencar-lo, abocant-hi taràntules, tortugues de Florida, óssos rentadors, cotorres, visons americans, crancs de riu americans...

De com la depredació salvatge a què estem sotmetent els mars i oceans està posant en situació límit  la majoria de les espècies que hi viuen: balenes, taurons, tonyines, anxoves, bacallans, salmons, crustacis, dofins... I és que la nostra espècie, per altra banda cada dia més nombrosa (hem arribat a la meravellosa xifra dels 6.700 milions), no vol renunciar a cap plaer gastronòmic (caviar, sushi, sopa d'aleta de tauró, angules...) o, senzillament, necessita dels recursos naturals per sobreviure. Encara que sigui a costa d'extingir una part important de la vida marina.

De  com el joc extinció/reintroducció ha esdevingut un negoci per a uns quants i un aparador polític per a d'altres, en el que és una de les paradoxes més surrealistes de la nostra història: eliminem àguiles, trencalossos, voltors, aufranys, linxs..., perquè algun il•luminat els considera feristeles i quan ens adonem del gravíssim error comès, els ideòlegs de torn "dissenyen" projectes de recuperació de les espècies, de cria en captivitat, d'alliberaments controlats, molt ben dotats econòmicament... tot plegat un pedaç per a callar consciències i una font d'abundants recursos econòmics per a uns altres.

De l'absoluta manca d'ètica col•lectiva que s'amaga sota una de les "tradicions-negoci" més cruels i salvatges que avui dia poden veure's sobre la capa de la Terra: la tortura pública, amb premeditació, acarnissament i crueltat extrema,  d'herbívors de l'espècie Bos taurus. I del que té d'immoral i indecent el subvencionar-ho amb diners públics.

De com acabarem, a Catalunya, amb la "tradició-negoci" anterior, perquè la Plataforma Prou va recollir 180.169 signatures, més del triple de les que calien,  per tal que el Parlament es pronunciï sobre la ILP que exigeix l'abolició de la torotura.

I hem parlat dels nostres óssos, dels del Pirineu -Hvala, t'estimem!-; dels que viuen lliures a Astúries, i de la Paca, la Tola i el Furaco... que conviuen i s'estimen al seu reducte de Proaza; dels blancs o polars que lluiten per la seva supervivència en un món que se'ls fon sota els peus i de tots els altres óssos, del color que siguin, que són massacrats per "esport" per part d'individus de l'espècie humana que es creuen posseïdors de més privilegis que la resta, o que tenen més diners que el comú dels mortals... i en lloc d'emprar la seva sensibilitat, els seus recursos en actes lloables volen demostrar "el seu poder", la seva testosterona, afusellant sense pietat bellíssimes criatures que també tenen dret a la seva vida... perquè és l'única que tenen.

I hem parlat dels elefants, del tigres de Sibèria, dels goril.les, dels ximpanzés, de les tortugues de terra i de mar i la seva lluita per sobreviure, dels circs, de les granges d'animals, dels zoos, de l'experimentació i de la matança d'animals per les seves pells, de la Susi (l'elefanta de Barcelona), dels pingüins, de rescats i de furtius, de bona gent que treballa per aquests altres éssers vius i de delinqüents que violen sistemàticament la llei... i que el seu pes no sempre els cau amb la contundència que caldria.

Tot això i més ha estat Animalons.

Ens agradaria molt que ens hi acompanyéssiu la propera temporada...  Hem començat ja a treballar-hi, amb il.lusió, amb ganes, amb esperança.

Perquè, com diu l'escriptor Peter Rosseger, "L'animal té, com tu, un cor que sent. L'animal coneix, com tu, l'alegria i el dolor. L'animal té, com tu, les seves aspiracions. L'animal té, com tu, un dret a la vida."