.
La zona de l'Àrtic que s'estén entre Alaska i Sibèria és un territori de "guerra" per als óssos polars.  Una zona on els efectes del canvi climàtic es fan més palesos any rere any. On el desgel de la banquisa obliga els mamífers que en depenen a tornar abans a terra i a dejunar més setmanes cada temporada i, a més, on hi ha una guerra oculta que enfronta els "humans", la seva cobdícia i la seva ignorància (ja sabem que com més humans menys de tot, fins i tot menys VIDA), amb les espècies nadiues que molt abans de la colonització presumptament intel·ligent ja vivien en aquests territoris abans paradisíacs. Segons els científics que en fan seguiments anuals de les poblacions, la davallada en el nombre d'exemplars és preocupant. Diuen els informes del Servei de Pesca i Vida Salvatge dels Estats Units que la xifra total d'óssos dels mars de Chukchi i Bering ha disminuït des del 2001 al 2007 entre 1397 i 1526 individus, el que representa un 0,3% anual. Els mateixos informes denuncien un altre impacte gravíssim sobre aquestes poblacions: la caça il·legal d'óssos polars que Rússia autoritza sota mà, esperonada per un emergent i cada cop més lucratiu mercat de compra-venda de pells d'ós. Aquesta davallada del 2009 representa una aturada gravíssima a un llarg període de recuperació de l'espècie a partir del moment, en 1972, que els EEUU van prohibir la caça "esportiva" d'óssos polars a Alaska, on se'ls perseguia des d'avionetes i/o helicòpters. Tanmateix, avui dia es calcula que els russos maten entre 150-250 exemplars cada any. L'ós blanc és una espècie de reproducció lenta i limitada. Cada óssa pot dur al món d'1 a 3 cadells, el 50% dels quals no sobreviuen al primer any. L'óssa roman 3 anys amb els cadells fins que s'independitzen i ella torna a reproduir-se, amb el mateix nombre de descendents i amb les mateixes garanties de supervivència. La pressió dels humans sobre aquesta espècie, sumada a la del manifest canvi climàtic, farà que en poques dècades els únics óssos que veiem siguin els dels zoos... si és que abans no s'han rostit entre parets de formigó, terres cimentats i forats artificials.. On serà el gel? Haurà desaparegut! On seran els óssos? Als llibres de contes i les pàgines de tots aquells que en denunciem la seva extinció. I és per això que moltes associacions, molts científics, molts naturalistes reclamem mesures urgents per salvar una de les espècies més belles del planeta... No perquè sigui estèticament atractiva, sinó perquè representa el triomf de la màquina evolutiva i l'adaptació superba a medis realment hostils. Tot i que demanar-li a les màfies de la caça que apostin per la dignitat, l'ètica i els valors positius de l'espècie humana és com esperar que el sol es geli.
|
