.
 Quan arriba la tardor, els boscos de la serralada prepirinenca, entre el Berguedà, Osona i el Ripollès; i la Reserva de Boumort, entre les valls dels rius Noguera Pallaresa i Segre ofereixen un dels espectacles de la natura que si més no un cop a la vida hauríem de contemplar.
És la brama del cérvol: l'època de zel d'aquests grans ungulats (Cervus elaphus) en la que els mascles desenvolupen una activitat frenètica per aconseguir el màxim de femelles per al seu harem i lluiten per elles, bramen, marquen el seu territori amb orins, rasquen les escorces dels arbres amb les seves banyes i, quan es troben dos mascles, lluiten amb força tot topant de cap, cornamenta contra cornamenta. El premi per al triomfador és poder aparellar-se amb el màxim de femelles possible i perpetuar els seus gens en la propera generació, els cervatons que naixeran la propera primavera. Aquesta activitat es perllonga des de mitjans setembre fins a mitjans octubre. Jo hi vaig anar el 3 i el 4 d'octubre i va ser un veritable plaer caminar per Boumort, seguir amb prismàtics el vol de rapinyaires com el trencalòs o el voltor, gaudir d'un sol de primavera i d'unes temperatures més que benignes i sentir, al tard, els brams dels grans mascles ressonant per la vall, entre les muntanyes. Vaig poder veure 4 femelles que corrien entre els arbres, amb moviments elegants i atlètics, i un jove mascle de banyes no massa desenvolupades, que vagarejava solitari potser a la recerca d'alguna femella perduda. El bram dels cérvols és un so que recorda el bram de les vaques... Llarg, intens, sonor. I mentre baixàvem a peu cap a un altre mirador, aquests sons ens van acompanyar tota l'estona, omplint-nos el cos de sensacions meravelloses.  Com a cirereta d'una nit senzillament màgica, la lluna plena, rodona, magnífica, imponent, va fer la seva aparició per darrere una carena i va posar llum i color a un espectacle sonor que si més no un cop a la vida tothom hauria de sentir, hauria de gaudir.
|
