Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
Charlie Vandergraw és un professor jubilat de més de 70 anys, que des de fa dues dècades va decidir anar a viure Susitna Valley, a Alaska, en una cabana de fusta que ell mateix va aixecar al bell mig d’un territori poblat pels óssos i a la que va batejar com “Bear Haven”. La carretera més propera es troba a 70 milles i, evidentment, no té ni electricitat ni telèfon.
La seva història és ben especial, perquè quan era jove va ser caçador d’óssos, afició que va anar deixant de banda quan va començar a estimar aquestes magnífiques criatures i va voler conviure-hi per demostrar que coneixent el comportament d’aquests animals i no interferint amb la seva vida, les relacions humans-óssos són absolutament possibles.
Des que ha pogut fer-ho, ha romàs 6 mesos cada any a la cabana, fins que els óssos han començat la hibernació, i aleshores ha tornat a Anchorage on viu amb la seva dona.
I ho ha fet convivint amb ells, obrint-los la seva casa, deixant-los passejar-se per la cuina, per la sala on ell fa vida... Ha compartit amb ells l’exterior de la cabana. Hi ha jugat, els ha acaronat, ha aconseguit dormir a tocar d’ells i els ha subministrat aliments perquè poguessin fer front al llarg hivern sense problemes.
Però Charlie Vandergraw és també un personatge polèmic perquè fa un parell d’anys el director anglès de documentals Jon Alwen en va conèixer la història i va voler fer-la pel•lícula. Va viure unes setmanes amb el personatge i va filmar totes les seves interaccions amb els óssos.
El documental va estrenar-se amb el nom “The Man Who Lives with Bears” i les reaccions que ha aixecat són diverses i contràries. Des dels qui pensen que és una prova que els óssos no són agressius per se, sinó que reaccionen agressivament en unes circumstàncies especials, fins els qui el titllen d’imprudent i recorden la tràgica història de Timothy Treadwell, un naturalista aficionat que va morir devorat per un grizzlie, un exemplar de l’espècie que més estimava i amb els qui havia compartit els darrers 13 anys de la seva vida, protegint-los i difonent-ne les seves vides i les seves històries.
En el documental es pot veure com Charlie Vandergraw dóna pinso de gos als óssos contravenint les lleis americanes que ho prohibeixen expressament en tots els estats, per la seguretat dels óssos i la de les persones.
Rètols en totes les àrees amb presència d’óssos ho alerten, és prohibit alimentar fauna salvatge perquè malauradament, A FED BEAR IS A DEAD BEAR.
Tanmateix, malgrat haver estat advertit, Charlie Vandergraw opina que el que ell fa no és perillós per a ningú, perquè aquells óssos no trobarien cap persona en molts quilòmetres a la rodona i no representen cap amenaça per a ningú.
El documental mostra el protagonista envoltat de molts exemplars d’ós negre americà, però també hi ha una femella grizzly a la que va batejar com Cookie i que era la seva favorita. Mentre es rodava una escena que mostrava una Cookie que tornava després de molts mesos sense freqüentar la zona i com Charlie s’hi apropava per mostrar-li el seu afecte, Cookie va mossegar-li la mà i Vandergraw va haver de ser atès de la ferida en un centre sanitari.
Les autoritats insisteixen que la seguretat del professor jubilat no està garantida i que qualsevol incident podria ser fatal.
Vandergraw , però, pensa continuar vivint, mentre pugui, sis mesos cada any en la seva cabana al bell mig de la vall, amb tots aquells óssos, que són una part molt important de la seva vida.