Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
Vitaly Nikolayenko fue un naturalista y fotógrafo autodidacta ruso que estudió durante toda su vida la etologia de los osos pardos en Rusia.
Pasó 33 años en la Reserva de fauna de Kronotsky y en otros recónditos rincones de la península de Kamchatka, fotografiando y estudiando el comportamiento de los osos pardos más grandes del mundo, junto con los Kodiak. Sus notas sobre la alimentación, el apareamiento, los hábitos sociales y las jerarquías entre los osos aportaron informaciones hasta entonces desconocidas.
Pasó su vida luchando contra los furtivos y militando contra la caza de estos magníficos ejemplares por parte de millonarios americanos y europeos que cada año aterrizan en Kamchatka para matar osos y llevarse sus pieles como trofeo.
Su presencia en la zona era aceptada por los osos pardos y entre otras cosas lo que quiso demostrar Nikolayenko es que los osos pardos no son agresivos ni peligrosos si no se les molesta.
Durante más de 20 años tuvo cerca de él a Dobrynya, un macho enorme al que le unieron lazos afectivos difíciles de explicar. El oso le esperava cada primavera, cuando Nikolayenko regresaba a su cabaña y pasaba todo el verano y el otoño merodeando por la zona y llegando a dormir muy cerca de él.
Dobrynya apareció muerto junto a la cabaña del naturalista, cuando Nikolayenko regresó a Kamchatka como cada primavera.
El invierno del 2003, Nikolayenko permaneció más tiempo del previsto en la reserva, porque los osos aún no habían iniciado la hibernación.
A finales de diciembre, cuando un helicóptero fue a recogerlo no encontró señales de vida del naturalista. En su cabaña todo estaba igual que si hubiera salido un momento a fotografiar algo y aún no hubiera regresado.
Empezó su búsqueda y su cuerpo fue encontrado el 1 de enero del 2004 en un lago, cerca de su cabaña, aparentemente víctima del ataque de un oso.
A su lado un esprai de pimienta y una pistola de bengalas indicaba que había intentado defenderse.
Al cuello, su cámara. Las imágenes recuperadas y huellas sobre la nieve permitieron reconstruir los últimos instantes de la vida de Nikolayenko.
Al parecer estuvo siguiendo a un gran macho, para fotografiarlo, hasta cerca del lago. El animal se durmió y algún ruido de ramas debió despertarlo. Se encontró con Vitaly y, sintiéndose amenazado, le atacó.
Nikolayenko, que había colaborado en la investigación sobre la muerte de Michio Hoshino, en la reserva Kronotsky, también víctima del ataque de un oso, murió de la misma forma y en un lugar no demasiado alejado.
Algunas voces se levantaron en contra de las actividades del naturalista en Kamchatka y atribuyeron a su política de acercamiento a los osos y a su familiaridad la muerte de por lo menos 20 osos por furtivos, porque los animales se habían habituado a la presencia humana y no mostraban ningún recelo ante esos delincuentes.
Su aportación a la biología y etología de los grandes Ursus arctos de Siberia han sido de gran importancia para conocer mejor al gigante de los osos pardos.
Vitaly Nikolayenko
Vitaly Nikolayenko fue un naturalista y fotógrafo autodidacta ruso que estudió durante toda su vida la etologia de los osos pardos en Rusia. 
via RSS
