.
A Internet podeu trobar el Butlletí que períodicament publica WWF sobre el món de l'Àrtic. És un magnífic recull de notícies, reportatges, cròniques i articles d'opinió sobre la preocupant situació del mar de gel i de tot l'ecosistema que genera. Sobre els inuit, els primers pobladors d'aquest univers tan
bell i tan inhòspit; sobre els pastors nòmades d'Escandinàvia, de Rússia, de Sibèria... Però per damunt de tot vol ser una mena de "desvetllador de consciències" sobre tot el que perdrem quan es perdi el gel. M'ha sobtat llegir l'enorme interès dels països implicats per l'educació ambiental i per difondre els veritables riscos de l'escalfament global. El Climate Change College ofereix a joves d'entre 18 i 30 anys formar-se sobre les causes, polítiques i potencials solucions, del canvi climàtic i, alhora, els transforma en ambaixadors d'aquest missatge a altres ciutadans que ho desitgin. D'aquesta manera ek missatge es transmet com l'onada que crea una pedra sobre les aigües tranquil·les d'un llac. A casa nostra, però, CAP programa educatiu dedica un curs sencer a sensibilitzar els nois i les noies sobre el món en què viuen, i encara menys sobre el món en què viuran. Aquesta societat cada cop més egocèntrica, més mercantilista, més urbanita, ignora absolutament el món natural. Desconeixen que més enllà de l'asfalt i el paisatge d'edificis altíssims i impersonals encara hi ha arbres (cada cop menys), ocells, insectes, aire una mica més pur... i algun animaló que fins fa menys de 100 anys havia compartit territori amb nosaltres. Es defensa a mort allò que s'estima. S'estima el que es coneix. Es coneix el que s'ensenya. Si voleu baixar-vos aquest Butlletí, el trobareu a http://www.panda.org
|