Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
El panda gegant (Ailuropoda melanoleuca), que actualment viu exclusivament a la Xina, compta amb només 25 nuclis de població distribuïts en tres províncies: Sichuan, Shanxi i Gansu, amb una superfície total de 340.000 Ha.
Aquest animal emblemàtic es caracteritza per tenir un pelatge blanc i negre espès, llarg, del que destaca el seu cap i coll blanc amb les orelles negres i unes llunes, també negres, al voltant dels ulls. La seva mida pot anar de l'1.5 a l'1.9 metres, i el seu pes pot arribar als 125 kg, tot i que el pes mitjà és de 80-90 kg.
La seva reproducció és vivípara. S'aparellen a la primavera i els cadells neixen a finals d'hivern. Cada femella pot tenir un o dos ossalls, que arriben a la maduresa sexual a partir dels quatre anys. El panda gegant té el seu hàbitat ens els boscos de bambús freds i humits de l'est del Tibet i del sudoest de la Xina.
El medi que habita és el terrestre i la seva alimentació és omnívora. La dieta del panda es basa, en un percentatge molt elevat, en tiges de bambú. Tanmateix, estudis de camp han demostrat que en llibertat aquests animals incorporen a la seva alimentació altres plantes com el safrà o els lliris, petits rosegadors, ocells i peixos.
El seu aparell digestiu només assimila el 20% del que menja, el que obliga els pandes a alimentar-se de 12 a 14 hores cada dia.
Els pandes són animals solitaris, que romanen actius tot l'any (no hivernen, a diferència d'altres espècies d'óssos) i que es mouen principalment pel terra, però que pugen als arbres per protegir-se quan se senten amenaçats.
El fet de viure en llocs remots i d'orografia inaccessible ha dificultat el coneixement més profund dels seus hàbits i dels comportaments en llibertat. Per aquest motiu els primers animals que van capturar-se per ser duts a zoològics van presentar problemes de conservació i d'alimentació.
Tot i que fins no fa massa els xinesos caçaven pandes, avui dia és una espècie greument amenaçada, en perill d'extinció, de la que es calcula que en 2006 només quedaven en llibertat uns 1600 exemplars (tots en reserves especials protegides pel govern xinès) i uns 100 més en diferents zoològics del món.
L'espai de protecció més important dels óssos panda és la Reserva natural de Wolong, dins el Santuari de Sichuan, que el 2006 va passar a ser Patrimoni Mundial.
Aquesta adscripció tindrà, segons el seu director Zhang Hemin, uns efectes altament beneficiosos per a l'espècie perquè permetran ampliar de manera progressiva l'hàbitat dels pandes gegants fins a les muntanyes Minshan, Liangshan, Xianglingshan i Qinling, amb el que podran sortir d'aquest aïllament poblacional en què es troben i milloraran els problemes de consanguinitat que avui dia presenta l'espècie.
A partir dels 90 es va començar a treballar en un projecte de reproducció en captivitat dels óssos panda, que fins avui dia ha tingut fracassos i èxits.
La finalitat era poder alliberar nous exemplars en espais on abans hi havia viscut per tal que tornessin a ocupar bambusals i reforcessin les poblacions en llibertat.
L'any més favorable va ser 2005, que després d'haver desenvolupat tècniques molt eficaces d'inseminació artificial, van sobreviure 21 pandes gegants nascuts per aquesta tècnica.
En total el nombre d'animals criats en captivitat és de 183, dels qual un centenar romanen en el mateix centre de Wolong.
Un fet negatiu per al projecte va ser la mort del primer animal criat en captivitat que havia estat alliberat. L'animal, un mascle de 5 anys batejat com Xiang Xiang, va rebre una preparació especial al llarg de 3 anys per garantir-ne la integració òptima en el seu nou hàbitat. Se'l va alliberar l'abril del 2006 i el seguiment exhaustiu a què va ser sotmès confirmava la seva integració positiva.
Malauradament una lluita territorial amb altres mascles salvatges va produir-li greus lesions que van acabar amb la seva vida el desembre del 2006.
El Centre d'Investigació d'Óssos Panda Gegants de Wolong segueix treballant per la recuperació dels hàbitats i la recuperació d'una espècie que és tan antiga (segons els experts) com els dinosaures.
El medi que habita és el terrestre i la seva alimentació és omnívora. La dieta del panda es basa, en un percentatge molt elevat, en tiges de bambú. Tanmateix, estudis de camp han demostrat que en llibertat aquests animals incorporen a la seva alimentació altres plantes com el safrà o els lliris, petits rosegadors, ocells i peixos.
El fet de viure en llocs remots i d'orografia inaccessible ha dificultat el coneixement més profund dels seus hàbits i dels comportaments en llibertat. Per aquest motiu els primers animals que van capturar-se per ser duts a zoològics van presentar problemes de conservació i d'alimentació.
Aquesta adscripció tindrà, segons el seu director Zhang Hemin, uns efectes altament beneficiosos per a l'espècie perquè permetran ampliar de manera progressiva l'hàbitat dels pandes gegants fins a les muntanyes Minshan, Liangshan, Xianglingshan i Qinling, amb el que podran sortir d'aquest aïllament poblacional en què es troben i milloraran els problemes de consanguinitat que avui dia presenta l'espècie.
En total el nombre d'animals criats en captivitat és de 183, dels qual un centenar romanen en el mateix centre de Wolong.
via RSS
