Les Svalbard són unes illes noruegues que es troben a més de 600 km del Cap Nord. Terra de gel, d'óssos polars, de mamífers marins, de profunds i gèlids fiords, de llargs mesos de nit polar que donen pas a uns altres mesos on lluu el sol de mitja nit, on s'hi arriba amb avió des d'Oslo o des de Tromso.
Si tens la sort de volar en un dia clar, el panorama que es divisa des del cel és diferent a qualsevol paisatge que hagis pogut veure abans: una successió infinita de cims escarpats envoltats de glaceres d'un gris verdós i de fiords d'aigües clares i d'un blau profund. Al lluny, l'oceà glaçat.
L'aeroport es troba a Longyearbyen, la capital. Una petita ciutat fundada ara fa 100 anys per l'americà John N. Longyear i que, sense oblidar que la seva riquesa provenia de l'extracció del carbó, ara aposta per esdevenir un centre d'investigació de primer ordre. La seva universitat, freqüentada per uns 250 estudiants de 22 nacions, ofereix uns programes d'estudis exclusius sobre recerca àrtica, geofísica, biologia, tecnologia àrtica i astronàutica.
Tot i la gran quantitat d'activitats recreatives, esportives i culturals que les agències de Longyearbyen ofereixen al visitant, el veritable objectiu de molts dels que viatgen a les Svalbard és recórrer els seus fiords, endinsar-se en la banquissa i submergir-se en la natura salvatge de l'Àrtic més extrem les seves costes en un vaixell trencagels.
Aquest és el diari d'un viatge singular.
Dia 1, divendresDesprés de passar el dia a Longyearbyen, visitant alguns llocs d'interès, quan són les 4 de la tarda, comença l'aventura.
El Polar Star està ancorat al bell mig de l'Adventfjord, perquè el petit moll per a vaixells de passatgers està ocupat. Ens recullen amb zodiacs que fan de llançadores des del moll i ens apropen al gran vaixell des del mar. Pujar a bord del trencagels és ja la primera aventura.
Ens hi anem acomodant i familiaritzant amb els espais de la que serà la nostra llar durant una setmana, i quan falten pocs minuts per a les 12, el vaixell comença a navegar cap a l'est, cap a l'Isfjorden, amb el sol de mitjanit lluint entre els núvols.
És fantàstic poder gaudir de 24 hores de sol i de llum!
Dia 2, dissabteBen d'hora sortim a coberta a gaudir del paisatge. Es divisen perfectament les muntanyes de Prins Karls Forland. Són "spitz-bergen": muntanyes punxegudes.
El Polar Star enfila proa cap al Kongsfjorden per apropar-nos a l'assentament científic de Ny-Alesund. Fa un dia magnífic i ens delectem amb el vol inquiet d'un grup de somorgollaires de Brünich i de fulmars. Les Svalbard són un paradís per als ornitòlegs: poden observar-s'hi fins a 36 espècies d'aus. Fa solet i l'aire és agradable, tot i que la temperatura no puja dels 6ªC.
Arribem a Ny-Alesund a primera hora de la tarda. El vaixell s'ancora al bell mig de Kings Bay i ens porten amb les zodiacs fins a l'embarcador.
Passem unes hores en aquest assentament exclusiu per a científics. Ny-Alesund és el lloc poblat més septentrional del món i ha esdevingut un centre internacional de recerca i investigació sobre la contaminació de l'aire, l'ozó estratosfèric, el permafrost, la meteorologia àrtica... Hi ha una gran quantitat d'aparells de medicions per tot arreu, a més de força senyals que alerten de la possible presència d'óssos polars i d'indicadors de prohibit el pas.
Ny-Alesund, que es va fundar el 1916 per la Cia Kings Bay Kull i que la va convertir en una comunitat minera, ha estat també el punt de partida de nombroses expedicions cap al Pol Nord, entre elles la d'Admunsen i Nobile que volien arribar a Alaska.
Visitem les restes del ferrocarril més septentrional de la història, que va funcionar fins el 1958; de l'estafeta de Correus més septentrional... i gaudim de l'observació d'oques de galta blanca, xatracs àrtics i d'una guineu àrtica amb vuit cadells juganers i entremaliats.
Ens sobta veure els nostres guies amb rifles penjats de l'espatlla i ens expliquen que a les Svalbard és gairebé obligat dur armes de foc com a defensa personal davant la possibilitat d'un atac d'ós (n'hi ha més de 3000), i ells, sempre que abandonem la seguretat del Polar Star, en portaran una.
Tornem al vaixell i naveguem pel Magdalenefjorden, un espectacular fiord envoltat de les muntanyes que Barents va veure per primer cop quan va descobrir les Svalbard.
Com que no es fa de nit en cap moment, gaudim de moltes hores de vetlla davant d'un paisatge inoblidable.
Dia 3, diumengeDe matinada el vaixell s'endinsa en el mar glaçat. Naveguem entre boires fantasmagòriques i ben aviat comencem a escorcollar el paisatge a la recerca de vida salvatge. Aquest és el regne de l'ós polar. Podem trobar-ne algun que deambula sobre a gel a la recerca de preses. L'ambient es torna misteriós, tan solitari i tan lluny del món!
Unes foques anellades ens miren, sobre el gel. I una mica més enllà un parell de morses se submergeixen plàcidament tan sols veure'ns. Observem alguns gavotins que es mouen entre l'aigua glaçada i les plaques de gel esqueixades que suren a la deriva.
Entrem en el Woodfjorden i de sobte el sol lluu i esvaeix la boira. Un espectacular paisatge de gel, aigües obertes, muntanyes i glaceres ens sorprèn. Alguna de les muntanyes té un insòlit color vermellós fosc. Ens adrecem cap al Liefdefjorden; i arribem a les envistes del Monacobreen, una glacera que, juntament amb l'Emmabreen ocupen la cua del fiord.
Després de dinar ens apropem al front glacial amb les zodiacs. Fa molt de fred però és fantàstic navegar entre gel surant, poder veure les aus àrtiques gairebé a tocar i respirar aquest aire tan net, tan fresc, tan pur.
Dia 4, dillunsEl capità ha ancorat el Polar Star al bell mig del fiord i hem dormit tranquils i bé. Tanmateix, a les 06:00 a.m. s'engeguen les màquines i naveguem un altre cop pel Liefdefjorden. El vaixell s'atura prop de Mushamna, una badia a l'est de la part nord del fiord, i fem un "landing" amb les zodiacs per poder recórrer 1,5 km. fins a una cabana de trampers i caçadors. Un solitari hi ha viscut durant un any, menjant carn de foca assecada al sol de l'estiu i peixos que ell mateix ha pescat.
Els guies, amb el rifle a l'espatlla, escodrinyen el paisatge per detectar la presència de possibles perills, i ens demanen molt seriosament de no allunyar-nos d'ells i d'obeir les seves instruccions.
Caminem per una platja de sorra on hi ha milers de coses: algues seques, fustes, pèls de caribú, un crani de guineu, plomes, closques d'eriçons, claus rovellats d'antigues construccions (totes les restes del passat són considerades "patrimoni nacional" i no poden tocar-se), alguns nius d'ànec, petjades d'aus sobre la sorra, flors de colors com la saxifraga porpra i la rosella àrtica, d'un groc encisador, i molta fusta que porten els corrents marins des de Sibèria, gairebé de manera inexplicable. Fusta que, d'altra banda sempre els ha anat molt bé perquè a les Svalbard no hi ha boscos.
Quan arribem a la cabana, el seu inquilí ja no hi és. Tot està tancat i barrat, però hi ha rastres de presència humana.
Tornem al trecagels i seguim navegant entre el gel i l'aigua cap a la Reserva Natural de Moffen, una illa petita i baixa, feta de sorra i de grava, d'uns 5 km de llarg. Ens hi apropem amb les zodiacs i caminem fins a una petita llacuna tot observant aus nidificants sense pertorbar per a res la seva pau.
Un altre cop al vaixell seguim navegant i, amb binocles, escodrinyem el paisatge per tal d'intentar veure-hi un ós.
La nostra insistència es veu premiada quan veiem una balena Minke nedar majestuosament i divisem, al lluny, un enorme ós polar que es desplaça sobre el paisatge irregular del mar gelat. Apareix i desapareix ocult per blocs de gel mutants, i finalment es perd. Un grup de foques de Groenlàndia entren i surten de l'aigua per buscar-hi el sopar.
El Polar Star segueix navegant malgrat que cada cop més, mentre ens apropem a la latitud 80ªN, el gel es fa més gruixut i ens envolta per tot arreu.
El soroll de la quilla trencant el gel és eixordador. Inoblidable. La potència dels motors que impulsen aquest cuirassat de l'Àrtic, incalculable...
Travessem el paral·lel 80º i ho celebrem amb "aquavitae", una beguda noruega semblant a l'aiguardent d'herbes.
Però el Polar Star arriba un moment que ja no pot seguir. Intenta fins a tres cops trencar una placa de gel molt gruixuda i finalment el capità decideix recular i fer una ruta alternativa cap a aigües obertes.
Aquest ha estat el punt més septentrional a què hem arribat... Continua la navegació.
Dia 5, dimartsEl dia es lleva boirós, màgic. Avui anem a Hamilton Bay a navegar amb les zodiacs entre icebergs i a apropar-nos als penya-segats on hi ha milers d'aus nidificants.
Fa fred. Anem ben provistos de roba tèrmica però malgrat tot la cara se'ns gela. Tanmateix, oblidem aquesta gelor que a poc a poc s'apodera de nosaltres, i gaudim del privilegi de ser allà. El gel vira d'un blau turquesa a un blau cel tan nítid que sembla una aiguamarina. Els blocs de gel despresos de la glacera recorden escultures fantàstiques La boira i el silenci espectacular ho omplen tot. Molts somorgollaires negres i gavotins arrenquen a volar i tornen a parar-se sobre les aigües gèlides. Una adaptació perfecta a aquest medi tan dur.
Les gavinetes de tres dits omplen el silenci amb els seus crits eixordadors.
Després de dinar ens apropem a una petita illa, Ytre Norskoya, i pugem fins al cim d'un petit pujol. Caminem sobre pedres immenses cobertes de molses i líquens de diferents colors. Quan som a dalt ens expliquen que aquell era un punt d'avistament de balenes fa 400 anys, quan la cacera comercial de cetacis era una indústria rendible. A la platja encara poden veure's les restes de 10 forns on es preparava el greix de balena.
Ser balener en aquells temps era una feina molt dura, com ho demostren la gran quantitat d'enterraments que hi ha a l'illa.
Tornem al Polar Star i posem rumb cap al Mar de Grenlàndia, cap al sud.
Dia 6, dimecresEns despertem amb el mar embravit. Les ones escombren les cobertes del trencagels i per megafonia adverteixen que si volem anar a l'exterior hem de fer-ho amb les armilles salvavides posades i extremant-ne les precaucions.
Mentre el mar es calma, reunits a la sala d'avistaments ens expliquen la història de les Svalbard il·lustrada amb moltes diapositives, molt interessant.
Després de recórrer els seus 20 km. de llargària, arribem al fons del St. Jonsfjorden, anomenat així per Sant Joan. Moltes glaceres moren en les seves aigües, algunes tan espectaculars com l'Osbornebreen.
El landing d'avui ens porta a Poolepynten, una punta sorrenca de la zona est de l'illa de Prins Karls Forland, on viu una colònia de morses.
Deixem les lanxes pneumàtiques a una distància molt prudencial i, darrere del guia, seguint en tot moment les seves indicacions, iniciem les maniobres d'aproximació als gegants àrtics.
Són 8 mascles joves, amb ullals encara no massa desenvolupats, que descansen plàcidament els uns sobre els altres. Malgrat totes les precaucions, un d'ells comença a flairar l'aire adonant-se de la nostra presència. Es neguitegen i el guia dóna l'ordre de tornar enrere. Hem estat a 10 metres d'aquests animals. Els hem pogut filmar, fotografiar.. Un privilegi.
Dia 7, dijousEnfilem l'Isfjorden (fiord de gel), el fiord més gran de la costa oest de l'illa d'Spitsbergen.
La primera aturada programada és a Trygghamna. Pugem fins al cim de la muntanya Alkhornet, de 420 m. d'alçada. A banda de nombroses aus, veiem un ramat de caribús salvatges que pasturen sobre la molsa tendra i que ens miren amb curiositat. El dia és assolellat i la temperatura molt agradable.
Després de dinar anem a Skansebukta, una badia situada en la boca del Billefjorden i que deu el seu nom a la muntanya Skansen, de 559 m. d'altura.
L'est de la badia guarda restes del patrimoni cultural de les illes, del passat minaire, de quan els suecs van explotar una mina de guix entre 1911-12. A la platja hi ha també les restes d'un vaixell que es feia servir per transportar el guix des de la costa fins als grans vaixells de càrrega. Encara es poden veure les restes dels rails i les vagonetes que empraven per transportar el mineral.
El dia acaba en festa, perquè el Capità ens ofereix una barbacoa extraordinària i una festa de comiat.
Dia 8, divendresArribem de matinada un altre cop al punt de partida, al bell mig de l'Adventfjord.
El Polar Star torna a ancorar-se en aquelles aigües i a partir de mig matí tots el que hem gaudit d'una setmana màgica al voltant de les Svalbard retornem per darrer cop, en zodiac, a terra ferma.
Uns altres expedicionaris esperen, amb la mateixa il·lusió que nosaltres tot just fa vuit dies, embarcar-hi i viure la seva aventura.
Ara tenim per davant uns dies a Longyerarbyen i la possibilitat de visitar Barentsburg i Pyramiden, dos assentaments russos situats en territori noruec com a conseqüència del Tractat de les Svalbard.
Ens emportem, per sempre, una colla de magnífics records... el soroll de la proa del vaixell trencant el gel; els sons del silenci absolut al bell mig del no-res, les visions panoràmiques de fins a 6 glaceres alhora abocant-se sobre el fiord, la vida salvatge... milers de sensacions! I l'amabilitat i el bon fer d'un equip de persones professionals que ens han acompanyat en la nostra aventura, ajudant a fer-la inoblidable.
Informació pràcticaAl bell mig de l'Àrtic, l'arxipèlag de les Svalbard està situat entre els 74º-81º latitud Nord i els 10º-35º longitud Est, a 1200 km del Pol Nord.
La seva superfície és de 63.000 km2, el 60% dels quals està permanentment cobert de gel.
Spitsbergen és l'illa més gran, on es troba la capital, Longyearbyen, i els altres únics assentaments: Ny-Alesund (noruec), Barentsburg i Pyramiden (russos).
Les altres illes són Nordaustlandet, Barentsoya, Edgeoya, Bjornoya i Prins Karls Forland.
S'hi arriba en avió des d'Oslo (SAS) o des de Tromso (SAS).
Només hi ha hotels a Longyearbyen (Radisson Polar Hotel o Funken Hotel). També hi ha un allotjament amb més sabor: la Gjestehuset.
A la capital poden trobar-se gairebé tots els serveis, i la possibilitat de contractar sortides d'un dia o expedicions en moto de neu, en trineu de gossos o a peu.
Informació sobre les Illes Svalbardwww.polarstarexpeditions.comwww.svalbard.netwww.snsk.nowww.spitsbergentravel.nowww.savalbard-aventure.comwww.sysselmannen.svalbard.no
Sobre Osos 
via RSS
