Història de l'ós bru al Pirineu, de la seva presència secular i de la seva desaparició per causes antròpiques d'ambues vessants de la serralada.
L'autor, el periodista Eugeni Casanova, documenta la història tràgica d'una espècie emblemàtica, encalçada fins a l'extermini a la Vall d'Aran, al Pallars, a la Ribagorça, a Andorra, però també als territoris francesos de l'Arieja i Comenge, a Navarra i a Osca.
En el context de la primera reintroducció d'óssos bruns al Pirineu, dins el Programa Life, el text va aportar moltíssima informació a tots els interessats en la conservació de la biodiversitat i en el retorn d'un mite: l'ós bru.
GRUPPO DI RECERCA E CONSERVACIONE DELL'ORSO BRUNO DEL PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA
Centro Duplicazioni Provincia Autonoma di Trento - 2008
Estudi sobre la població d'óssos bruns a la província italiana del Trentino, l'únic racó dels Alps on encara perviu el plantígrad, protegit des del 1939.
L'estudi contempla l'evolució de la població, el nombre de femelles i el de naixements de cada any, les polítiques de prevenció de danys a diferents activitats econòmiques de la zona, abundants mapes on es pot seguir la distribució geogràfica de l'espècie i un apartat dedicat a la "Gestió d'emergències" on s'exposa el protocol d'actuació en cas d'intervenció per presència d'algun exemplar problemàtic.
Il•lustrat amb fotografies interessants, ofereix també un gran nombre de dades estadístiques i bibliografia abundant.
Monogràfic de divulgació centrat en la situació de l'ós bru a la Serralada Pirinenca.
Partint d'una exposició sobre la biologia de l'espècie i les seves relacions amb un territori cada vegada més antropitzat, l'autor dedica una part important del seu estudi a l'anàlisi de la conservació de l'ós bru als Pirineus i a valorar el relatiu fracàs dels intents de reintroducció de l'espècie, així com el rebuig d'una part de la població de muntanya.
Analitza els problemes de convivència de l'ós amb les activitats ramaderes i cinegètiques i obre un ventall de possibilitats futures per aconseguir una convivència entre els humans i els óssos, sense posar en risc la supervivència de l'espècie ni el desenvolupament social de la zona.
Una excel·lent guia de la vida en l'Àrtic, des de la definició del concepte Àrtic, passant per la geologia, el clima, la presència humana en la zona, els hàbitats àrtics, les adaptacions a la vida en el fred, la especiació i la biogeografia i la fragilitat de l'ecosistema àrtic.
Després de una magnífica introducció generalista, l'autor ens ofereix una exhaustiva guia, esplèndidament il·lustrada, de les aus i els mamífers -terrestres i marins- que viuen en l'Àrtic.
Imprescindible per a tothom que estigui interessat en l'extraordinari món de l'Àrtic.
Nuestros osos están hibernando. Los cantábricos y los pirenaicos. Por lo menos la mayoría de ellos, porque hasta hace 15 días en los montes solitarios de Palencia, en el Parque de Fuentes Carrionas, los vecinos de un remoto pueblecito pudieron realizar observaciones de una madre osa con su cría, buscando comida bajo la nieve y desplazándose tranquilamente por el monte.
En un magnífico estudio publicado recientemente por la Fundación Oso Pardo, "OSAS. El comportamiento de las osas y sus crías en la Cordillera Cantábrica" , se dedica un capítulo al tema de la hibernación y se demuestra que, contrariamente a lo que todos pudiéramos pensar, no todos los osos hibernan, y que las madres con oseznos son las más activas durante este período.
Otras hembras jóvenes, como Villarina, se enfrentan al primer invierno, al primer reto de buscar una oquedad, una cueva, un abrigo remoto en el monte, vestirlo con musgos, ramas, hojas secas e iniciar la aventura de su primera hibernación.
Las cámaras que la controlan muy a distancia han podido captarla en esas labores recolectoras, lo que hace sospechar al equipo de seguimiento de la osezna que ha iniciado ya su letargo.
Las oseras son refugios naturales situados en lugares de difícil acceso, protegidos por roquedos escarpados, por salientes pronunciados; escondidos en parajes recónditos.
A pesar de ello, las oseras han sido trampas letales para muchos osos, de las que no han podido escapar cuando el bípedo-cazador se ha apostado a la entrada, con sus armas en ristre, y les ha obligado a salir desesperadamente, fusilándolos sin piedad.
Por suerte, nuestros osos pueden hoy dormir tranquilos. Los riesgos de encontrarse con un rifle cuando llegue el buen tiempo son mínimos. Las otras amenazas, como los venenos y las trampas de los furtivos, seguirán acechándoles. Pero reconforta pensar que cada día son más las personas que velan por ellos, que trabajan por su seguridad y sus vidas y que cada día es mayor el porcentaje de población de repudia y condena a estos biocidas.
Dulces sueños, Villarina. Que cuando salgas de tu osera después de tu primer invierno en libertad, sola, sin tu familia, sigas siendo la esbarda fuerte y luchadora que demostraste ser superando las graves lesiones de la pasada primavera. Son muchos los humanos que te quieren y que te ayudarán en tu viaje por la vida.
Dulces sueños, Hvala. Cuando salgas de tu osera sigue huyendo de la gente. En algún rincón del Pirineo los osos no son gratos y ya viste como las gastan los bípedos armados, moralmente tan mezquinos que no entienden que matar jamás puede ser divertido. A pesar de ellos, somos muchos los que te queremos y lucharemos por ayudarte en tu viaje por la vida.
Sobre Osos 
via RSS
